Tot el que sentireu en aquest programa ha passat. Els fets i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan dramatitzats, però el que s’hi diu consta en documents o surt de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions, aquest programa podria ferir sensibilitats. Relatem crims reals. La realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Som al gener del 2004. L’ànec Donald porta uns dies sense deixar-se veure. Diu en Goofy, interrogat pels investigadors, que el Donald volia desconnectar, i que va avisar-lo que marxaria una temporada. Va insistir a tranquil·litzar-lo: si no trucava en un temps i no tenia notícies seves no havia de patir, estaria bé. Haurien de transcórrer nou anys perquè família i amics sabessin què se n’havia fet, del nostre protagonista. Hola a tothom. Soc Txema Díaz. Gràcies per escoltar-nos. És tan sorprenent tot el que va succeir que us semblarà una pel·lícula. Però ja sabeu que això és el que diem quan la realitat juga amb nosaltres molt millor que cap guionista. Aquesta és la història d’un joc del tarot que no va poder preveure el final que li esperava al Donald; o que algú fes trampa, perquè qui tirava les cartes se’n va guardar una. La més temuda. El 18 de gener del 2004 desapareix del Disney World Park, Florida, l’ànec Donald. Era una estrella dels dibuixos animats, però feia mesos que estava de baixa per depressió, i darrerament no treballava al ritme que tenia per costum. Després de molts de temps de relació recentment s’havia separat de la Daisy –les males llengües deien que s’entenia amb l’ànec Lucas, que es veu que tenia un trasto de mides considerables, tot i que ningú aportava evidències– i això el tenia trasbalsat. En Donald comptava 70 anys quan va esfumar-se del parc. Solia anar sovint a dinar a casa del Mickey i la Minnie, però des de la jornada que se li va perdre la pista ja no va tornar-hi. Els dies volaven i, com que no donava senyals de vida, els amics, amoïnats, van començar a treure el cap pel seu domicili habitual, que sempre era tancat i amb les persianes abaixades. A la bústia s’hi amuntegaven desenes de cartes d’admiradores que es morien per les seves plomes. 
Un dia van veure que hi feien obres i van demanar als paletes què hi passava. Van dir-li que ja no hi vivia ningú, i que semblava que els propietaris havien venut el pis. No ho tenien clar, però resultava evident que algú amagava alguna cosa. Mickey i Minnie, en aquell moment, van decidir denunciar la desaparició. L’Scooby Doo, Shaggy i companyia van fer-se càrrec del cas, i en primera instància no van trobar cap evidència que hagués marxat contra la seva voluntat. Res no estava clar, però intentarem posar llum a la foscor. Comencem.