El síndic general defensava ahir, no gaire lluny d’aquest espai, la necessitat de transformar Casa de la Vall en un museu del segle XXI i convertir-la en un espai que, més enllà d’acollir les sessions parlamentàries tradicionals, serveixi també per “explicar el relat d’Andorra i explicar Andorra”. Una iniciativa en definitiva que, més enllà també del component identitari que es vol desenvolupar coincidint amb el fet que ara sí sembla que serà la legislatura on el Museu Nacional veurà per fi la llum, posa en valor el patrimoni, un objectiu gairebé perenne del ministeri de Cultura al qual any rere any intenta destinar el màxim de recursos disponibles.
I és que és innegable que el país disposa d’un ric patrimoni, sovint no prou valorat pels de casa i a voltes poc conegut pels de fora, a la vegada que no és menys cert que no és únicament Casa de la Vall que necessita una transformació, sinó que hi ha molts altres equipaments i monuments sobre els quals cal fer una reflexió per veure com es poden posar més en valor i apropar-los més tant a la ciutadania com als visitants.
Ara bé, és important que totes aquestes reflexions es facin tocant de peus a terra i no deixar-se enlluernar per grans transformacions i actuacions molt costoses però de resultats exigus. I és que a vegades, petites accions, com poden ser modificacions d’horaris, facilitar-ne l’accés o simplement obrir les esglésies que molts turistes es troben tancades, tenen millors resultats a l’hora de donar a conèixer un patrimoni que, a vegades, sembla que vulguem amagar.
