Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de LRiba

Landry Riba

Músic

 

 

Posar portes al camp




Querer poner puertas al campo, una expressió de la llengua castellana que es refereix a establir límits a allò que no en té ni n’ha de tenir. Una expressió que, sovint, il·lustra perfectament aquella voluntat tan genuïnament humana de voler controlar, dominar i situar en una escala personal allò que ens supera i ens domina.

Si pugeu al roc del Quer, a Canillo, o si pareu al mirador camí del Port d’Envalira i porteu la mirada cap al circ de Pessons us trobareu aquestes molestes estructures de ferro que són tan trendy arreu i que consisteixen a crear un marc de referència per a què puguem observar –i fotografiar– el paisatge que es troba enfront nostre.

Analitzem el fenomen... Utilitzaré l’exemple del roc del Quer, on, com que no és suficient amb un marc de ferro d’uns dos metres per un metre llarg, n’hi ha dos! Un que mira cap a l’oest i l’altre, cap a l’est. Un marc de ferro que ens ajuda a mirar cap on se suposa que hem de mirar, que ens diu que si ens posem al seu darrere podrem tenir un record perfecte, que ens assisteix en un moment de descoberta d’un paratge impressionant. El marc que mira a l’est ens retalla, d’una forma inconcebible, un trosset del paisatge que la vall del Valira d’Orient ens regala. O bé ens quedem amb el fons de vall, o bé amb una imatge de mitja perspectiva o bé amb la panoràmica dels Agols, la Coma dels Llops i el cap de la tosa del Braibal. Però tot sencer no hi cap. El paisatge no hi cap! I si volem veure’l sencer ens hem de moure del camí per recuperar una perspectiva global sense pertorbacions artificials.

La pregunta és senzilla. De què serveix això? Per què cal seccionar el paisatge per veure’l i gaudir-lo en fragments? Com conscienciarem sobre la unitat dels paisatges i la transversalitat dels ecosistemes si en els llocs òptims per passar aquest missatge de conscienciació vulgaritzem a l’extrem el nostre preuat entorn? Es fa difícil d’entendre...

La promoció del paisatge-objecte no està exempta de riscos en forma de consumidors gens empàtics amb l’entorn. Que sigui un recurs utilitzat arreu no el fa un bon recurs. Oferir facilitats als nostres visitants em sembla necessari però educar-los en entendre el que se’ls presenta davant dels ulls em sembla imprescindible. No tenim res més preuat que el nostre paisatge. Res.

Em poso davant d’un marc de ferro que em convida a agafar el mòbil i fer una trista foto d’un bocí de muntanya, amb algun conegut d’esquenes al paisatge i posant darrera del marc, preocupat per sortir al més afavorit possible, i penso que una nova oportunitat de fer d’Andorra un referent en turisme compromès s’està perdent.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic