Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Laia Moliné Cintas

Laia Moliné Cintas

Membre de la CPN de Progressistes-SDP

 

 

Posi-me’n dos




L’arrencada progressiva de les empreses i els baixos nivells de facturació fan que encara hi hagi molts treballadors amb Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació. 
Després de tres mesos a casa vam començar a sortir, i de cop i volta, ja és estiu. Amb les fronteres obertes, la gent del país fa escapades de cap de setmana a la platja per canviar una mica d’aires i pensen en les vacances. 
Inicialment hi havia deu mil assalariats en situació d’ERTO. Ara són 6.800, que segueix sent un nombre molt elevat. La llei és clara, el període en ERTO no computa per generar el dret a vacances retribuïdes.
Pel seu costat els assalariats en reducció de jornada laboral, és a dir, que continuen treballant però en un 25%, 50% o 75%, no poden fer vacances. No se’ls permet en aquesta situació. 
Caldria saber si hi ha control als que es troben en situació d’ERTO, i que per tant no treballen, per tal de saber si són al Principat o si pel contrari han decidit passar aquests mesos com si fossin vacances a l’exterior.
Si fos el cas resultaria que mentre molts treballadors als quals se’ls ha aplicat la reducció de la jornada laboral no poden fer vacances, ni en les mateixes condicions que la seva jornada laboral (és a dir, si treballen un 75% doncs el dret a fer un 75% de les teves vacances), n’hi ha d’altres que, en situació d’ERTO absolut, porten quatre mesos de vacances a Espanya, França, Portugal o allí on sigui. 
Algú podria dir que els que estan treballant, tot i que no sigui tota la jornada, cobren més que els que es troben en ERTO, però bé, la diferència és tan mínima que, mirin senyors, posi-me’n dos d’ERTOs.
Cal afegir que el futur no s’augura massa esplèndid. Pel moment molts no sentim la crisi i creiem que el Govern ho ha gestionat tot realment bé. En uns mesos en tornem a parlar. Quan els ERTOs arribin a la fi i les empreses segueixin sense haver recuperat tot el perdut, els acomiadaments estaran dissortadament a l’ordre del dia, si no trobem ben aviat una solució millor. 
La realitat és que l’atur ha augmentat i ha arribat a un pic de 1.873 persones a mitjans de juny, la qual cosa encara fa veure que els ERTOs no són la panacea. Les últimes dades sobre l’atur són de primers de juliol: 1.301 persones inscrites al Servei d’Ocupació. Per tant, 572 persones aquest estiu podran treballar per viure una mica més tranquil·les. Pensem que la xifra d’aturats ha davallat per les contractacions d’estiu principalment. I cal veure que encara són 1.301 persones que es troben sense feina. Aleshores, quin és el pla contra l’atur? Quin és el pla contra la pobresa? Perquè si la pobresa també ha augmentat a Andorra i l’atur es torna crònic, s’incrementarà el nombre de persones al llindar de la pobresa.
El Govern dissimula que hi ha un 12,8% de taxa de risc de pobresa al Principat i diu que “és sensiblement inferior a la dels països veïns”, però aquesta dada fa veure que al nostre país hi ha persones que no poden accedir als serveis bàsics. No poder accedir a elements indispensables per garantir una vida digna és una qüestió de drets humans. 
És vergonyós que intentin disminuir l’impacte en l’opinió pública dient que els altres països estan pitjor. Quin èxit de gestió, senyors! No cal que busquem cap solució si, al cap i a la fi, ja sabem que les persones que no puguin permetre’s viure a Andorra acabaran marxant i així nosaltres no haurem de garantir-los cap dret, oi? Deplorable. 
Aquesta és la vertadera gestió de la crisi: uns ERTOs poc controlats, unes reduccions de jornada laboral sense drets, un atur en creixement imparable, una elevada taxa de risc de pobresa considerada “irrellevant” i la dedicació de grans quantitats de diners a salvar empreses i amics del Govern... 
Que el Copríncep ens agafi confessats!

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic