Posin si us plau un jutge penitenciari

Quasi cada dia m’ho demano:  què passaria si hi hagués un jutge penitenciari, que es dediqués a revisar les causes dels interns condemnats i dels que potser ja estan preparats per sortir en llibertat? N’he parlat altres vegades, crec. Però posem un exemple: un intern condemnat a tres anys. Si treballa al centre penitenciari i el seu comportament és correcte, per què no es pot avaluar posar-lo en llibertat abans del previst?

Relacionat amb això tenim la reducció de condemna si el comportament de l’intern és bo, dos dies i mig al mes. Correcte. I existeix la semillibertat, i la condicioal. Però tornem al mateix, els que han de decidir aquests beneficis són els mateixos que un dia et van condemnar. Sempre són els mateixos. Suposo que en un país com el nostre aquesta casualitat és inevitable. Toca. Però per ells, quan ja has tingut més d’un problema amb la justícia d’entrada ja ets culpable. I després de passar un temps en preventiva, la condemna és quasi obligada. Una pregunta que sempre queda sense resposta: podran alguna vegada condemnar el delicte, i no la persona? Un altre exemple: en una sentència que vaig rebre no fa gaire hi diu que “estant ja a la presó, la condemna és d’un any ferm”. Què hauria passat si hagués estat en llibertat? Potser condicional. O multa. O arrest domiciliari. Qui ho sap. Ningú s’adona que fan el que volen.

Els interns tenim famílies, pares, fills. I certs delictes no són tan greus com per haver de passar anys tancats. No discuteixo que qui contravé el codi penal pot acabar a la presó. Però és que al centre penitenciari hi ha interns que han estat condemnats per delictes que als països veïns no comporten presó. Els jutges ho saben, i molts d’aquests delictes mai no arriben a passar per les mans dels magistrats espanyols i francesos de la Batllia quan exerceixen als seus països. Apliquin la presumpció d’innocència.

Tornant al jutge penitenciari, hi ha prou mitjans per crear una junta que avaluï en quin moment un intern està preparat per a la llibertat: el director, l’assistenta social, els oficials i els funcionaris que estan cada dia amb nosaltres. Però sobretot, els agents de l’àrea Asrim, que organitzen tallers, visites de voluntaris i altres activitats essencials perquè son els agents que tenen més proximitat amb els interns i que millor ens coneixen. És clar que també hi ha els que per davant et posen bona cara i per darrere et posen verd com la bata que porto per treballar. Però això és el de menys. Cadascú és com és i jo soc directe, encara que això de vegades em porti problemes. El que està clar és que dormo amb la consciència molt tranquil·la, esperant el dia que pugui reunir-me amb la meva família. 

Em torno a dirigir als nostres governants: un jutge penitenciari ens beneficiaria a tots. També a la Batllia.