Andorra és una comunitat petita i, com a tal, hi ha periòdicament notícies que tothom coneix pel boca-orella, però que curiosament no surten mai als mitjans de comunicació. Un exemple és la possible fusió d’entitats bancàries, de la qual fa anys que se’n parla, però cap interlocutor admet públicament. El mutisme del sector i del Govern és total i només accepten parlar-ne de manera informal. Potser els precedents que hi ha, amb una operació d’aquest tipus que va resultar frustrada, fins i tot, després d’haver estat anunciada públicament, fan que tothom intenti ser com més cautelós millor. A més, el procés de reestructuració que està vivint el sector els últims anys i la recent crisi de BPA deu aconsellar ser al màxim de prudents perquè no resulti afectada negativament la plaça financera. L’hermetisme que es vol imposar provoca, però, com passa sovint en aquests casos, que de nou hagin hagut de dir-nos des de fora el que passa a dins del país perquè la realitat és la que és, i no es pot ocultar indefinidament. Així, han estat altre cop els mitjans estrangers els que han tractat sense embuts aquesta qüestió i n’han publicat notícies. Em temo, però, que aviat més d’un estarà interessat a vendre’ns les bondats que poden suposar les fusions bancàries, fet que sens dubte ens hauria de fer sospitar i qüestionar-nos per què d’una cosa tan bona no se n’ha pogut parlar massa públicament. I aleshores serà l’hora de recordar-los allò que alguns experts diuen en el sentit que les fusions bancàries no sempre aconsegueixen crear valor afegit, sinó més aviat tot el contrari.