Potes de canari

Alguna cosa estranya està passant amb els pantalons. Fa l’efecte que les grans marques han tornat a estrènyer la roba i que tu allà no hi cabràs. Cada any la deuen reduir uns centímetres perquè et sentis com una salsitxa, i rodona com una pilota de golf d’aquestes que Sergio García envia sovint a l’aigua al Masters d’Augusta. Una bola rodoneta que, en el cas dels homes, és un llast si no entra a la talla 40 i en la dona, a la 34. A més, la 40 sempre és la primera que vola a les rebaixes.

Per complementar el procés, entrar en un emprovador és una cosa força depriment. Quasi com els sobres d’aquell polsim repugnant que t’has de prendre abans d’una colonoscòpia. Et despulles davant d’un mirall súper il·luminat, en què pots veure fins i tot com et saluden els punts negres de la cara i la barba que semblava ben cuidada apareix com la d’un llenyataire del Canadà. Ets sents absolutament indefens i vulnerable amb tots els teus defectes multiplicats. Mentrestant, intentes posar una cama per un lloc on no hi passaria la d’un canari però tu, tossut i atret pel preu, t’ho emproves. Per intentar que no quedi. El no ja el tens. Hi entres una cama, sents un catacrec i comproves que les costures se n’han anat a fer un màster a la Universitat Rey Juan Carlos. Hi ha pantalons tan estrets pels quals no hi passa ni el peu i no és que hagi crescut, sinó senzillament que per allà només s’hi podria filtrar el cafè. I encara.

Tampoc és que els emprovadors hi ajudin massa. Són com una cabina de raigs UVA vertical. Tenien més comoditat els sarcòfags dels faraons egipcis. I vinga a fer equilibris i saltironets perquè entrin els pantalons com un número de circ i amb la sensació que l’elefant ets tu. Havies demanat uns texans normals, però es veu que aquest concepte es va acabar quan el tren va arribar al salvatge Oest i Buffalo Bill es va passar als pantalons de vellut. Superat el tràngol del peu i de la cuixa, encara queda la cintura, sobretot si ets un candidat a qui el jutge Llarena condemni a cadera perpetua.

Tens la sensació que te’ls hauran de treure amb la rasqueta de la vitroceràmica si abans no has agafat una infecció als peus perquè el sòl dels emprovadors acumula vestigis que s’haurien de datar amb carboni 14. És una superfície immobilista perquè sempre hi ha el mateix borrissol. De vegades, també hi ha servei d’acupuntura amb les agulles que queden a la moqueta. T’estrenyen tant els pantalons a la cintura que la teva panxa sembla la d’una elefanta embarassada de nou mesos, en la qual Saturn podria rodar en massa orbital. Això passa sobretot si et vols comprar texans després de Setmana Santa i que el teu pas de processó de fusta preferit és quan la de formatges surt de la cuina en direcció a la taula, i que per molt que els pastissers apostin per les figuretes de xocolata a les mones tu continues sent partidari d’una bona base amb pa de pessic, mantega i ametlles. Després no t’entren els pantalons i, a més, mentre tu estaves a l’emprovador, Cristina Cifuentes ha aprovat el concurs del MIR (Metge Intern Resident). El del curs vinent.