Ja fa uns quants anys ens van anunciar que la revolució tecnològica arribaria de forma més o menys imminent al país. Va ser aquell moment en què es va posar de moda tot el que feia referència a l’smart city, o a l’smart country. Se’ns dibuixava un horitzó de facilitats, un gran canvi qualitatiu en les nostres vides quotidianes. Una millora a l’hora de moure’ns per la ciutat, un salt endavant en els serveis que l’Estat posa al nostre abast fruit de la recollida d’informació relativa als hàbits i costums de la població. Tot per avançar. I també en aquest projecte es van cercar reputats companys de viatge, com ara el Massachusets Institute of Technology (MIT). El futur prometia. Però d’això ara ja en comença a fer un cert temps i el retorn encara és imperceptible per a la ciutadania. Ens parlaven d’un big data nacional, allà on tot comença. Però avui quan els periodistes demanem dades la resposta segueix sent que encara no se’n tenen. La mateixa resposta que fa deu anys, malgrat que ens avisen que aviat (!) la situació canviarà –l’any que ve, potser–. Falten dades relatives a l’estacionalitat en l’hoteleria tot i ser un dels principals sectors d’activitat del país i que l’empresariat està obligat a entregar la informació de l’ocupació a diari. Falten dades dels pisos buits. I també dels ocupats i els seus preus. Falten dades. Arguments que ens porten a pensar que els governs anteriors o bé han fet molt malament la seva feina o bé no hi ha voluntat de transparència quan es demana per... les dades.