Durant un desplaçament recent en avió, llegia a la revista Yorokobu, tribuna del moviment Slow (que la companyia aèria posa a disposició dels passatgers encastats en seients estrets), que un tret diferencial de la gent que tenen o han tingut la consideració de genis és la capacitat de concentrar-se en un mateix tema durant llargues hores. Es deia també que alguns d’aquests genis han de refugiar-se en indrets apartats o gairebé secrets per poder treballar i produir, fugint de les constants pertorbacions a les quals ens sotmet la vida contemporània.
Resulta que alguns dels nostres genis practicaven o practiquen els principis del moviment Slow sense ser-ne conscients! La base d’aquest moviment es troba en la necessitat de frenar l’activitat humana, de disposar de temps per pensar, analitzar, sentir i gaudir de l’entorn i de les relacions. Es tracta de buscar solucions per no trobar-nos sempre sota el jou del temps que corre. D’aquí s’han declinat els moviments Slowlife, Slowfood, Cittaslow o fins i tot la Slowmedicine.
En una altra revista vaig trobar un article sobre Spiritland, un local londinenc on es va a escoltar música. Això no és cap novetat, direu... Doncs resulta que sí! És novetat perquè a Spiritland s’hi va a escoltar –fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l’orella a oir (quelcom)– i no a sentir –percebre per mitjà dels sentits– música. S’hi va per gaudir de la música de manera activa i conscient. A tall d’exemple, direm que acostumen a posar àlbums sencers per no fraccionar el treball creatiu que representa un disc en el seu conjunt. Res de singles doncs. Interessant!
Mai s’havia escoltat tanta música com avui en dia. Però per ser rigorosos caldria dir que mai s’ha sentit tanta música! Perquè poques vegades l’escoltem de forma activa. Ens acompanya, ens distreu, forma part del nostre ambient sonor com el soroll dels cotxes, les veus dels veïns o el televisor que tenim encès i no mirem.
Els mitjans tecnològics dels quals disposem ens permeten escoltar el que vulguem, quan vulguem i on vulguem. Això mai abans havia estat tan fàcil! I resulta que en lloc d’aprofitar-ho per gaudir plenament de la música, ho utilitzem per fer un consum frenètic de playlists que algun programa informàtic ens suggereix en base als nostres hàbits de consum!
Tinc el nou disc dels companys de Persefone –en vinil– i no n’he escoltat més de dos temes. Per què? Per no haver trobat el bon moment per escoltar-lo. Aquest serà un molt bon moment, ho sé. I es mereix aquesta exclusivitat. Aquest aturar el temps i centrar-se en el missatge musical... practicant la slowmusic.
