Fa gairebé un any vam viure un intens debat al tomb de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l'habitatge. I no exclusivament al Consell General o a la comissió legislativa, també en l'esfera pública en general. És cert que aquella llei representava canvis profunds, però llegint algunes declaracions públiques semblava que el Govern i els grups parlamentaris que li donem suport volíem acabar amb l'economia de mercat o amb la propietat privada.
Evidentment, no era així. Després de l'aprovació de la llei al març, els indicadors ens demostren que l'economia continua creixent i la propietat privada resta intacta.
Una situació similar va passar fa dos anys, a principis del 2024, quan vam debatre i aprovar l'impost sobre la inversió estrangera immobiliària. Per a alguns semblava que enfonsaríem el sector de la construcció i deixaríem moltes famílies al carrer. 
Això no només no ha passat, sinó que ara, davant la constatació que aquesta inversió obté unes plusvàlues molt significatives, hem convingut que calia doblar l'impost. L'ingrés que genera ens permet fer, entre d'altres, més polítiques d'habitatge assequible.
En aquest cas, la decisió de doblar l'impost no ha suscitat un gran debat públic.
Què ha passat, llavors? Afortunadament, ens hem anat retrobant en un espai de moderació, centralitat, gradualitat i pragmatisme. I en aquest punt es quan arribem a la Llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible, que vam aprovar dijous passat al Consell General i que troba nous equilibris per fer compatibles creixement i sostenibilitat.
Nosaltres també reconeixem que no totes les derivades del creixement econòmic són positives, podem arribar a compartir que la inversió estrangera immobiliària i l'arribada a Andorra de residents d'alt poder adquisitiu afegeixen certa tensió a l'equilibri socioeconòmic del país. Però no volem prescindir del que aporten i poden aportar.
Per això hem apostat per una solució equilibrada, amb l'augment de l'impost, però també amb l'augment dels requisits per als residents sense activitat lucrativa i per als residents per compte propi. En el cas dels passius, elevem el requisit d'inversió en actius andorrans fins al milió d'euros. En el cas dels residents per compte propi, el que fins ara era un dipòsit de 50.000 euros passa a ser una aportació a fons perdut (a excepció de les professions titulades). 
La llei també inclou millores significatives en el control i ordenació dels permisos d'immigració: reforça la regulació del treball temporer, estableix l'anul·lació de l'autorització d'immigració si se supera el nombre màxim d'hores treballades que fixa la legislació laboral, i amplia i concreta els supòsits d'anul·lació de les autoritzacions per infraccions administratives. 
Tenim clar que una immigració més ben regulada i endreçada reverteix en beneficis de tot el país.
Com també serà beneficiós el nou model de contractació en origen que preveu la llei, el qual dona més garanties a treballadors i empresaris, així com un major control i seguretat dels fluxos migratoris.
A més, també a través d'aquesta llei habilitem el Govern a implementar una política en matèria de comerç coherent amb la necessitat d'ordenar i equilibrar el desenvolupament urbanístic i demogràfic. En aquest sentit, l'Executiu podrà establir per reglament limitacions o requisits per atorgar autoritzacions comercials. No es pot obviar que el gran nombre de projectes comercials en curs posarà encara més tensió al mercat laboral, i, de retruc, a l'accés a l'habitatge. Per això és important que ens dotem de normes i criteris per ordenar el desenvolupament del sector. 
Amb aquesta llei, i totes les que hem aprovat els darrers anys unides per un mateix  objectiu, refermem el nostre compromís amb la ciutadania de vetllar per un creixement més equilibrat i harmònic, i a fer-ho des de normes objectives, previsibles i no discriminatòries.