Prat del soroll

L’altre dia l’amic Oliver Vergés va expressar en la seva habitual tribuna en aquest diari el malestar sobre el soroll que causen molts vehicles a la via pública del nostre país. No hi puc estar més acord. Ho voldria referenciar amb un cas que molts veïns d’Andorra la Vella patim cada dia i també durant la nit. Em refereixo al carrer del Prat de la Creu, una via pública que per no sé quin designi diví està concentrant bona part del trànsit de la parròquia i també el provinent d’altres parròquies que es desplacen passant pel mig de la capital del país per un carrer que no té el qualificatiu d’avinguda ni travessera.
Moltes motos hi circulen sense cap mena de mirament avançant cotxes als passos de vianants sense tenir en compte que no tenen cap preferència. Només cal observar l’hemeroteca dels diaris per comprovar que massa sovint es produeixen atropellaments de vianants en aquest carrer provocats per la imprudència de molts motociclistes. En els pocs moments que no hi ha trànsit, tant de dia, com sobretot a la nit, moltes motos i cotxes travessen el carrer a tota velocitat, amb avançaments i alguns cops fent curses. També caldria destacar aquelles motos i cotxes que volten a tota hora amb els silenciadors trucats, o directament sense, fent petar el motor de mala manera, amb total consonància amb el maleït excés de velocitat.
El soroll, la velocitat i l’excés de trànsit semblen que s’han convertit des de fa un temps en el dia a dia del carrer del Prat de la Creu. Entenc i comparteixo que es vulgui pacificar la via pública amb les zones de vianants perquè sobretot els turistes puguin passejar i comprar tranquil·lament. En aquesta línia també caldria entendre que el carrer del Prat de la Creu no es converteixi en l’ase dels cops del trànsit i la farra del soroll perquè s’ha volgut donar prioritat en altres vies al vianant. El trànsit que es treu d’un carrer no s’ha de posar en un altre, ha de desaparèixer.
Existeixen moltes mesures que no comporten una elevada despesa per pacificar immediatament l’actual estat del trànsit, per exemple: més controls de la policia per comprovar el soroll i la velocitat, radars fixos, senyalització, passos de vianants elevats i bandes rugoses al ferm. En aquest aspecte, comparteixo la iniciativa del Comú de Sant Julià de Lòria de controlar la velocitat de les avingudes de la seva parròquia amb les senyalitzacions radar que indiquen si es condueix a la velocitat adequada o no.
La responsabilitat principal de tot aquest desgavell ha de recaure als conductors que circulen pels nostres carrers a tota velocitat, amb els motors trucats, o amb vehicles no apropiats per a la circulació per la via urbana, com és el cas de les motocicletes de gran cilindrada o dels quads, que amb les seves matrícules especials s’escapen per aquesta escletxa de bona part de la normativa de seguretat. La millor solució per evitar molèsties, en fi, és l’ús del transport públic i també desplaçar-nos caminant sempre que puguem.