Prat Salit és el nom d’un camp situat a Andorra la Vella on antigament es duien a terme les execucions en públic de tot Andorra.
L’any 1666 un home anomenat Florenci va ser jutjat i executat a Prat Salit. 
En Florenci era un home tranquil, discret i humil que no es posava mai en problemes. El seu ofici era manobre.
Un bon dia,  va desaparèixer i tothom es preguntava què se n’havia fet d’en Florenci.
Al cap de tres anys els seus veïns es van quedar sorpresos en veure’l tornar a casa seva. Però en Florenci no donà raons del que havia fet durant aquells anys. Aquest secretisme generà desconfiança entre els del poble i la gent només feia que especular sobre on havia estat, amb qui havia estat i què havia fet.
Davant del silenci absolut per part d’en Florenci, la gent volia saber, i a demanda dels veïns, el batlle va donar ordre a dos membres del sometent que l’interroguessin perquè tothom sortís de dubtes.
Hi anaren de nit i sense avisar, però abans de trucar a la porta, desconfiats, van treure el cap per la finestra i van presenciar com una flama de color blau sorgia d’entre les mans d’en Florenci que li il·luminava el rostre. En veure això van entrar immeditament, el van emmanillar i el van portar davant del batlle culpant-lo de màgia negra. En Florenci va justificar que era un inofensiu truc per a infants que havia après a Àsia durant el seu llarg viatge i que consistia en una pilota de roba fortament trenada i untada amb alcohol de cremar i això feia que la pell no es cremés. El tribunal dels consellers i dirigit pel batlle el van acusar de bruixeria i el van condemnar a mort.
L’endemà mateix, va ser portat a Prat Salit per a l’execució. Feia un dia gris, de molta pluja i tot el terra era fangós, va ser l’últim dia que en Florenci va notar les gotes de la pluja lliscar damunt les seves galtes. El botxí el va fer seure a la cadira del garrot davant dels seus veïns, li va tapar el rostre amb un sac i va demanar si volia dir unes últimes paraules. Quan en Florenci va voler dir la primera paraula el botxí va activar el garrot i en Florenci va morir sota la pluja. Va ser un setze de juny a les sis de la tarda quan la seva ànima va ser enviada a l’infern.
Havia passat un any exacte de l’execució d’en Florenci quan va decidir marxar de l’infern per venjar-se de tots els que van estar a favor de la injusta sentència i dels que van callar davant de la seva execució. Al poble només es van sentir crits i la sang va córrer per tots els carrers fins a arribar la sang a Prat Salit, també la dels infants. No va quedar cap testimoni per explicar el que havia passat i el misteri de la massacre va quedar en la memòria de tots els andorrans. 
Any rere any, el mateix dia, el mateix mes i a la mateixa hora de la seva execució en Florenci sortia del més profund de la terra per anar a matar els que eren injustos amb les persones. Era inútil amagar-se o fugir d’aquell fantasma sense nom i posar remei a aquell macabre misteri.
Passaren els anys, els segles i sempre succeïa el mateix sense que ningú ho pogués aturar. Una noia atemorida preguntà als seus pares, que en aquell moment resaven, el que mai ningú s’havia preguntat: per què sempre passa un dia 16 del mes 6 a les 6 de la tarda? Aleshores va girar el cap i l’última cosa que va veure en el full del metall va ser l’ànima d’en Florenci.