No tenim data encara per a les properes eleccions generals, però als que ens toca seguir l’actualitat fa dies que comprovem que estem en precampanya. Presència política fins i tot a l’acte més insignificant d’una festa major o visites a agricultors i ramaders publicitades a les xarxes socials. Certament, tanta activitat pública per sortir a la foto s’ha vist poc traduïda en declaracions als mitjans, però bé, suposo que la recerca de vots, precisament, no necessita grans titulars. Però mentre l’estiu s’escola entre festes majors i les vacances que aquest any sí que s’han pogut recuperar amb tota normalitat, la realitat és que els problemes que pateix bona part de la població segueixen davant nostre. Arribarà el setembre i les dificultats per accedir a un habitatge no hauran desaparegut; la inflació ja molt desbocada no sembla que ens hagi de donar gaire treva i dia a dia són molts els que veuen com el seu poder adquisitiu va minvant. Alguns experts parlen d’una gran crisi de cara a la tardor i l’hivern... Fa esgarrifances només de pensar-hi, perquè malgrat que no deixem de veure turistes pels nostres carrers i que els hotels i restaurants estiguin plens, són molts els que encara no han aixecat cap després de la pandèmia. Tenim unes eleccions a la cantonada i el panorama que es dibuixa no sembla senzill. Les fotos estan bé, alguns projectes que es desencallen de sobte per art de màgia també, però hi ha qüestions cabdals que no es poden endarrerir més. Caldrà prendre decisions que potser en algun sector no seran gaire populars, però una vegada més cal mirar pel bé de tots. Qui seran els valents? La tardor es presenta d’allò més distreta.
