Estem arribant al punt àlgid de la precampanya electoral? Crec que sí, i l’altre dia el comentari d’un responsable governamental –fora de micròfon– m’ho va corroborar (i que consti que no revelo res que no se sàpiga). Ja no n’hi ha prou amb els actes rutinaris per fer-se veure, com la visita a un centre sociosanitari –quan després, em comentava una companya, hi ha residents que ningú no va a veure la resta de l’any– o com la inauguració d’unes voreres que hem vist no fa gaire.
Ara, a més, cal ajudar, diuen, la classe mitjana amb els lloguers, quan en realitat s’està ajudant els propietaris que demanen preus estratosfèrics, ja que amb el nou programa d’ajuts els podran incrementar encara més, ja que el que no pagui el llogater ho acabarà pagant el Govern. Ep, fins a un límit, em corregiran alguns benpensants. Així estan les coses... I, naturalment, tornant a la precampanya, crec que el programa dels famosos sis milions està pensat més aviat per esgarrapar potencials vots a altres forces polítiques i per atreure els indecisos que no saben si dir prou a tant desori o que troben que les alternatives tampoc no són les millors. També haver donat peixet a la iniciativa de la ben o mal anomenada llei del burca serveix, en la meva opinió discutible i malpensada, per esgarrapar vots d’un altre espai. És el que passa quan es fa política. I ara se’n fa perquè no queda més remei: la fi de la legislatura s’acosta i s’han de presentar comptes favorables.
Ara bé, el que no acabo d’entendre és com es combina tot plegat amb el fet de no tenir encara candidat. M’ho han d’explicar. Bé, no a mi, que no puc votar, sinó als electors, perquè per més voltes que hi dono no aconsegueixo trobar-hi el sentit.
P. S.: El Jaumet, tampoc.
