El president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, va publicar el 3 de juliol al Bondia una tribuna en què, referint-se al Debat d’orientació política, afirmava “(...) l’Andorra del 2026 és millor que la de fa quinze i vint anys”.
Ho escrivia després d’haver pronunciat al Consell General una frase d’antologia: “Si tan malament ho haguéssim fet no hauríem governat el país durant tants anys”.
Llegint la tribuna del 3 de juliol s’arriba a dues conclusions. La primera és que l’Andorra que volen els dirigents de DA –i els estómacs agraïts que estan en la nòmina de l’Estat– és l’Andorra actual. Un país que “funciona” segons la comunicació cloroform oficial –de la qual la tribuna n’és un magnífic exemple– però un país en el qual, per poc que hom tingui només un peu al carrer, es veu que no estem pas “(...) millor que fa quinze anys”.
Pretén Jordi Jordana que el país està més bé que quan nosaltres governàvem, l’any 2010. Però oblida de dir que el país que vam rebre l’any 2009 del govern liberal, del qual ell era un ferm portaveu assegut al Consell General defensant les polítiques liberals, ens va deixar un 10% d’aturats sense cap subsidi ni suport social. Fou el nostre govern, l’any 2010, que va haver de crear aquest ajut.
Dissortadament, no estem pas més bé que l’any 2011. En l’àmbit social els governs de DA han afavorit la consolidació de dues Andorra, que van a velocitats diferents. En l’àmbit de les finances públiques han fet augmentar l’endeutament públic, que se situa avui aproximadament en 1.229 milions d’euros. Això representa un deute per càpita de 14.111 euros. L’any 2010 el deute total era de 911 milions i el deute per càpita de 12.965 euros, en plena crisi econòmica internacional.
Durant els governs de DA la precarietat de l’habitatge ha esdevingut la primera preocupació de la ciutadania. La impossibilitat de trobar habitatge assequible no és pas un “èxit”.
El president Jordana afirma que “(...) d’aquí a un any” el parc públic d’habitatge de lloguer “superarà el mig miler de pisos disponibles”. I reconeix que això s’haurà fet “en un temps rècord, ja que quan vam iniciar la legislatura aquest parc públic era totalment incipient”. Oblida dir que quan va iniciar-se la legislatura, el 2023, DA ja portava dotze anys governant.
És a dir, el programa per crear un parc públic d’habitatge assequible es va iniciar el 2023. Què havien fet els governs de DA durant els dotze anys anteriors? La resposta és evident: entre res i no gran cosa.
Jordi Jordana pregunta: Quina Andorra volem? I ell mateix contesta “l’Andorra que nosaltres volem és la que tenim”.
La nostra resposta és ben diferent: l’Andorra que volem no és la que han afavorit els governs als quals el president del grup parlamentari de DA ha aplaudit els darrers quinze anys.
Amb el seu balanç cal molta gosadia per afirmar davant el Consell General que “no ho devem pas haver fet tan malament durant aquests quinze anys si seguim governant”. No som sectaris com ell i en conseqüència no diem pas que tot s’ha fet malament.
Però els problemes són evidents i reclamen solucions urgents. I la majoria que ha fet possible entre 2011 i 2023 quatre investidures de caps de Govern de DA –dues d’Antoni Martí i dues de Xavier Espot– no es presenta avui exempta de certes contradiccions i moltes responsabilitats.
Exposen definicions programàtiques no sempre coincidents i, a més, tenen problemes entre els mateixos grups que conformen la majoria. Interessa a tothom que l’any 2027 hi hagi un Govern que prengui decisions assenyades que contribueixin positivament a resoldre les qüestions que afecten la realitat de cada dia. Governar per aterrar en el terreny de les solucions.
En aquesta legislatura les solucions han anat escasses i la realitat de cada dia ha estat sovint ben lluny de les decisions adoptades. No crec que es pugui dir seriosament que no ho han fet pas “tan malament”.