El ministre de Finances va enviar el juliol una carta als ministeris d’orientació per a la preparació del pressupost pel 2026.
La comunicació ministerial fou notícia perquè Lladós els instava “a estalviar per pagar la sanitat i els funcionaris”.
Tanmateix els acords amb els sindicats de funcionaris suposen un augment considerable de la nòmina de l’Estat i no hi ha cap voluntat de reduir les contractacions. El BOPA publica setmanalment edictes per a noves contractacions.
Als governants de DA els preocupa satisfer les demandes de la gent, pensant en les properes eleccions, no pas assegurar el sanejament dels comptes públics. La campanya electoral del 2023 ho va deixar clar. I la del 2027 ho confirmarà.
El setembre del 2022 el Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata va publicar un Quadern (Deute públic, preocupació pública. La problemàtica del deute andorrà) que volia ser una eina de suport per a l’anàlisi del deute públic andorrà. Tres anys després no hem avançat gaire.
La directriu del ministre de Finances del mes de juliol passat podia fer pensar que estem d’acord en el diagnòstic de la situació: els comptes públics estan relliscant perillosament pel pendent de l’endeutament i cal reaccionar.
Les paraules del ministre de Finances es revesteixen de rigor, exigència i realisme però continua inserit en una il·lusió perquè, al capdavall, no es pot dissimular que la situació del deute públic d’Andorra serà difícilment sostenible si no es canvia de política financera. Tot i això el ministre “treu pit”, com deia la premsa divendres passat.
Pretén que es mantindran els serveis públics i, simultàniament, que no es mouran els impostos. Això només pot acabar endeutant més el país. O, encara pitjor, reduint els impostos –de fet molts ni els paguen– i retallant els serveis públics.
Per contenir els dèficits i reduir l’endeutament cal reformar. I reformar exigeix, necessita, valor. Cal sacsejar clienteles, capgirar situacions privilegiades, retallar rendes, agafar a contrapel alguns interessos. Aquí no hi trobarem pas al ministre Lladós.
Dijous passat, el ministre de Finances va comparèixer al Consell General per exposar les línies generals del pressupost 2026. Va aprofitar la compareixença per a intentar desmentir els arguments que Progressistes-SDP havíem exposat en roda de premsa el dimarts 4 de novembre.
Li va faltar el valor polític per assenyalar que ens estava replicant, però això forma part de la grisor del seu mandat.
Pretén el ministre que la situació de l’endeutament públic és envejable. Que som l’enveja d’Europa, vaja, davant uns gestors tan primmirats i eficients!
Siguem seriosos, si us plau. Això ho afirma, sense posar-se vermell, un ministre que ha de confessar que quatre mil empreses –quatre mil!– ni presenten comptes ni tampoc paguen impostos.
Mirin, el deute públic andorrà –1.270 milions d’euros– ens preocupa perquè l’Estat andorrà no té un banc central que ens empari en cas de greu crisi econòmica i és sabut, contrastat i dictaminat tècnicament, que en una situació de sotragada forta l’Estat andorrà no té capacitat de retorn del deute.
La situació de les finances públiques és la il·lustració del fracàs pressupostari, econòmic i social dels governs de DA dels darrers dotze anys.
L’obertura, a cor què vols, cor què desitges, de la inversió estrangera de manera “proactiva” que va implantar l’onada taronja de DA del 2011 ja veiem que ens ha abocat al regne de l’especulació, a les torres a la vall central del país i a la fractura social. S’han consolidat les dues Andorra.
Al capdavall no és del deute públic que hem de tenir por: és, només, una eina econòmica al servei de l’Estat.
El que hem de témer és la irresponsabilitat, l’encegament i la inacció d’uns governants que no toquen de peus a terra.