Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Preparant la coronació de Meritxell




Durant la primavera del 1921 tot just es començava a viure deixant enrere més de dos anys de pandèmia, la grip espanyola, que es va endur uns 50 milions de vides a tot el món. També érem a l’endemà de la I Guerra Mundial, que va iniciar el canvi de l’ordre mundial, amb el lent declivi d’Europa com a potència dominadora.
Espanya seguia enfangada en tensions, el març del 1921 assassinaven el president del govern, Eduardo Dato. França, extenuada per la I Guerra Mundial, reclamava amb vehemència, amb uns governs de III República incapaços d’estabilitzar la situació, que Alemanya, que també estava ofegada econòmicament i socialment, li abonés els milions de marcs en reparacions que havia dictat el Tractat de Versalles. Hitler creava aquest 1921 el partit nazi.
Durant la primavera 1921, també apareixien brots d’esperança i d’il·lusió. Del 24 al 31 de març van tenir lloc a Mònaco les primeres Olimpíades femenines internacionals amb atletes de França, el Regne Unit, Itàlia, Suïssa i Noruega. Al nostre país, esperonats per la crida del síndic Josep Gresa del 15 de novembre del 1920, per la dedicació del bisbe Justí Guitart i per la tenacitat dels cònsols i capellans de totes les parròquies, les feligreses i feligresos s’afanyaven per col·lectar, mitjançant una subscripció popular, els diners necessaris per encarregar les dues corones, per a la Verge i l’Infant, a una joieria de Barcelona. 
La coronació de la Verge de Meritxell simbolitzava el reconeixement canònic d’un acte de patronatge civil inaudit ocorregut 48 anys abans, quan el Consell General va proclamar el 23 d’octubre del 1873 Meritxell Patrona de totes les Valls d’Andorra. Va ser inaudit perquè normalment els patronatges els proclama l’Església i no un parlament. Però és cert que dita decisió, presa unànimement, posava els fonaments d’un relat identitari del nostre Principat entorn a Meritxell. 
Tant és així que quan la Santa Seu va donar el vistiplau per a la coronació canònica de Meritxell, el 1914, el bisbe de l’època, Joan Benlloch, va escriure la lletra i mossèn Enric Marfany va composar la música de l’himne andorrà.
Però, l’inici de la I Guerra Mundial, la mort del Papa Pius X, la pandèmia de la grip espanyola i el trasllat de monsenyor Benlloch a Burgos van posposar els actes de coronació previstos del 1914 fins al 1921. Set anys de paciència per fer una festa d’unió i de germanor identitàries a Andorra.
Val a dir que el bisbe Justí Guitart, només arribar el 1920 i amb l’acord del Consell General, va posar fil a l’agulla perquè la coronació es fes el 8 de setembre del 1921 amb motiu del dia Nostra Senyora de Meritxell. Hom sap que els calendaris estrets no són amics de grans esdeveniments que necessiten temps i si es volia una cerimònia lluïda era necessari trobar un cardenal que volgués venir a Andorra representant el Papa.
El context internacional no s’hi prestava gaire. Però el que sovint ha funcionat en les nostres societats i que normalment és l’as salvador que surt de la màniga, són les amistats.
I així va ser. El bisbe Guitart havia coincidit a la facultat de Dret de Barcelona amb el cardenal arquebisbe de Tarragona, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. Ambdós s’havien llicenciat en Dret abans d’abraçar la carrera eclesiàstica i havien teixit lligams d’amistat.
En menys d’un mes, l’estiu del 1921, es van organitzar els actes i la festa de la coronació de Nostra Senyora de Meritxell. I aquest 8 de setembre vinent en festejarem el centenari. Va ser una festa amb tots els representants institucionals, polítics, eclesiàstics i el poble andorrà. Lluïda, d’unió i d’identitat. Es va coronar la talla gòtica, que ja poca gent recorda, ja que en aquell temps i des de feia prop de 400 anys era la “bonica” i la que tronava al cambril de l’altar major del santuari de Meritxell. La romànica, resguardada en un costat de l’absis rere les reixes, ben segur que esperava el seu moment. A ambdues se les van endur les flames de l’incendi de 1972. I d’ençà només s’han fet còpies de la talla romànica. Però això és una altra història per contar.
L’únic que es va salvar de l’incendi són les corones. Guardades com cada any a Canillo després de la festa de Meritxell per la senyora Pura, mare de Mossèn Ramon, no van patir la força destructora del foc. Les corones romanen avui en dia el testimoni d’aquella solidaritat immensa que van tenir els andorrans per a sufragar en temps difícils i de penúries unes joies molt preuades per ofertar a la seva Patrona.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte