Resulta que la setmana passada Pallardó va intentar presentar davant de la nostra Justícia un escrit en què confessava que el març del 2015 hauria declarat sota amenaces de presó i que s’hauria sentit forçat a dir allò que les nostres autoritats volien que declarés per justificar les mesures contra BPA.

Tristament, la Justícia va aplicar tecnicismes processals per no acceptar l’escrit de retractació de Pallardó. Però en el moment que aquesta retractació arribi davant d’un tribunal, el cas BPA –com a suposada estructura de blanqueig– ha acabat. I, evidentment, s’haurà d’obrir una altra investigació pública sobre el comportament de les nostres autoritats.

Recordem que les declaracions originals de Pallardó davant de la Justícia andorrana van tenir lloc el 13 de març del 2015. Just tres dies després de la fatídica roda de premsa de Toni Martí del 10 de març del 2015. Unes declaracions de Pallardó que van ser el pilar fonamental per detenir aquell mateix dia en Joan Pau Miquel i el seu ingrés a presó tres dies després.

Després de centenars de milers d’hores d’auditoria i de treball judicial per revisar tots i cadascun dels papers de BPA, no s’ha trobat ni una prova directa de la hipotètica xarxa de blanqueig. Les declaracions de Pallardó són els únics fonaments de proves indiciàries per mantenir una certa base a la instrucció del cas BPA.

Recordem que Pallardó hauria fet operacions de compensació des de tres bancs andorrans, entre ells BPA. Recordem que a la Justícia no li haurien interessat les suposades operacions de compensació de Pallardó amb els altres dos bancs andorrans. Recordem que les compensacions de Pallardó es feien amb diners de l’activitat de l’empresari xinès Gao Ping, que era un dels cent investigats dins del macrocas Emperador a Espanya. Recordem que les operacions de compensació de diners en efectiu no eren, per se, una activitat delictiva a Andorra quan Pallardó hauria fet aquestes operacions. Les compensacions passaven a ser delictives si el diner compensat tenia el seu origen en activitats criminals com les xarxes d’extorsió que es va sospitar que estaven darrere del cas Emperador.

Però el 16 de desembre del 2016 l’Audiència Nacional espanyola va absoldre els principals investigats en el cas Emperador en considerar que no existia una xarxa d’extorsions. Unes absolucions que tiren per terra les sospites d’existència d’una organització criminal i que porten a la conclusió que els diners de Gao Ping, que Pallardó hauria compensat, eren simplement diner negre fiscal.

Si considerem l’absolució dels investigats en el cas Emperador a Espanya; hi sumem la retractació de Pallardó de les seves declaracions del dia 13 de març del 2015; i hi sumem que Pallardó hauria sigut víctima de pressions i amenaces de presó per forçar les declaracions que les nostres autoritats volien aconseguir, aleshores és evident que la instrucció del cas BPA es queda sense fonament i la Justícia hauria de reconduir el cas contra els qui haurien forçat un escenari per destruir BPA.

Com que el dimoni està en els detalls, m’ha cridat l’atenció el detall de les dates. Pallardó va declarar davant de la Justícia el dia 13 de març del 2015. Segons l’escrit de Pallardó, el seu advocat li hauria comunicat vuit dies abans, el 5 de març, que hauria de fer aquesta declaració. Per tant, seria evident que les nostres autoritats sabien què anava a passar a BPA amb antelació al fatídic 10 de març del 2015. I haurien tingut temps per coordinar els tempos de les declaracions de Pallardó davant dels tribunals. Una cosa que no s’improvisa en cinc minuts.

El pitjor de tot és que en lloc d’actuar per evitar la destrossa de BPA, les nostres autoritats haurien teixit una sofisticada estratègia per tipificar BPA com una xarxa de blanqueig. Si haguessin aconseguit demostrar la xarxa de blanqueig, les nostres autoritats haurien pogut confiscar milers de milions. Era el model de confiscació que en aquella època van intentar aplicar, sense èxit, als comptes veneçolans. I recordem que les nostres autoritats haurien reconegut que abans de la nota del 10 de març haurien parlat amb les autoritats americanes sobre aquests diners veneçolans. Arribats a aquest punt, em semblaria legítim que algú pogués pensar malament.

Recordem que milers de persones segueixen amb els seus diners bloquejats, ja sigui al corralito vergonyosament ignorat per l’INAF que segueix viu a Vall Banc per a la renda variable i els dòlars, o ja sigui als comptes de clients que es mantenen als llimbs financers de les restes de BPA. Unes persones que continuen sent totalment innocents, donat que ningú ha demostrat que siguin culpables de res més que de confiar en aquell romàntic secret bancari andorrà. Recordem que s’han destruït temeràriament centenars de milions d’euros per la innecessària resolució de BPA i per utilitzar l’eina de resolució de major destrucció de les diferents eines que es podien aplicar i de les diferents ofertes que va rebre l’AREB.

Malauradament, la principal característica de Toni Martí i, sobretot, de Jordi Cinca és la seva tossudesa en l’execució dels seus errors. Un cop mosseguen, no deixen anar. I portaran aquest error fins al final, multiplicant la destrucció de valor econòmic i els danys morals a milers de persones.

La societat andorrana s’ha de preparar per al dia després. No cal dedicar gaire més temps a divulgar els disbarats institucionals. No poden ser més evidents.

Comença a ser el moment de parlar del projecte per reconstruir Andorra el dia després de l’era Martí. Un projecte que haurà de donar solucions a la gran destrucció de valor econòmic i social que deixarà Martí i que haurà de reconstruir nous pilars per fer viable la nostra societat. Un projecte que requerirà la il·lusió i l’esforç de totes les persones de bé d’Andorra. Els altres, ja hauran demostrat el que són capaços de fer.