Aquest hivern, atípic per la manca de precipitacions i per les temperatures elevades, ens està demostrant que els camps de neu del nostre país han fet els deures per afrontar futurs episodis d’escassetat de neu a l’hivern i de temperatures inusualment altes. Els experts en el clima ja fa temps que ens avisen que el que avui ens sembla excepcional podria ser la norma en només una o dues dècades.

En aquest context, les estacions d’esquí andorranes són un referent per la seva adaptació a un entorn cada cop més exigent per a la pràctica de l’esquí. Actualment podem dir, sense por a equivocar-nos, que els nostres camps de neu gaudeixen de les millors condicions per a l’esquí als Pirineus i, que si a això hi sumem la manca de neu a molts dominis esquiables dels Alps, ens fa ser tota una referència d’àmbit europeu en l’esport blanc.

Les elevades inversions en innivació artificial dels darrers anys donen ara els seus fruits, tant per a la preparació de les pistes per poder aprofitar al màxim les minses precipitacions, com per a la conservació del mantell nival dia rere dia. Així, doncs, tenim a Grandvalira més de 100 quilòmetres esquiables tot i el dèficit de nevades, Pal Arinsal amb el 87% de pistes obertes i Arcalís amb només cinc pistes tancades.

Aquesta situació també es trasllada a l’única estació d’esquí nòrdic del país, Naturland, que aquestes setmanes està acollint multitud d’escolars catalans, ja que molts dels equipaments d’esquí de fons de la zona romanen tancats per manca de neu. En aquest punt, també cal remarcar l’esforç importantíssim que l’estació laurediana ha fet els darrers anys per diversificar la seva oferta i no dependre només de la pràctica de l’esquí.

Un altre dels aspectes a destacar i on també s’estan fent els deures per part dels responsables dels nostres dominis esquiables és en la instal·lació i potenciació de fonts d’energies renovables. En aquest àmbit, ressalta Arcalís, que ja fa uns anys que copeix tota l’electricitat que consumeix amb una central hidroelèctrica, sent en aquest aspecte una de les poques estacions d’esquí del món autosuficient. De fet, en època en què l’estació està tancada o el seu consum és mínim, l’excedent d’energia és aportat a la xarxa elèctrica nacional.

Vist l’èxit d’aquesta iniciativa, Saetde també està impulsant una central hidroelèctrica a Grau Roig per abastir part del consum elèctric de l’estació. La instal·lació tindrà una potència de 300 kW (equivalent al consum de 50 llars) i s’està construint respectant al màxim l’entorn i l’afectació al cabal del riu. A tot això, cal sumar-hi la instal·lació de plaques solars en edificis de l’estació i l’estudi del consum elèctric i d’ocupació dels ginys mecànics per optimitzar-ne l’ús, ja que en alguns períodes de baixa afluència, alguns d’ells es podrien tancar o restringir-ne les hores de funcionament sense afectar en l’experiència de l’usuari.

De fet, l’opció de triar les plaques solars per augmentar l’autoconsum energètic dels dominis esquiables també l’ha aplicat Vallnord-Pal Arinsal, amb el parc solar del Planell de la Tosa, que copeix aproximadament el 30% de les necessitats energètiques de tota l’estació.

L’objectiu està clar, reduir el consum elèctric en un context on l’energia s’ha encarit considerablement i també amb la voluntat d’aplicar solucions que mitiguin l’impacte ambiental de les estacions.

Com sempre, el got es pot veure mig ple o mig buit. En el meu cas, soc optimista de mena. Crec sincerament, que en aquest àmbit estem fent les coses bé. Els camps de neu han destinat molts recursos a garantir la pràctica de l’esquí i, a més, ho estan fent de forma sostenible, amb un clar compromís de respecte i integració amb l’entorn. Tot ens porta a pensar que hi haurà més temporades d’esquí amb poques precipitacions i temperatures elevades, però el que sí que ha quedat demostrat és que hem fet els deures i estem preparats. Des d’aquí trasllado la meva felicitació a tots els responsables i implicats en aquests bons resultats. Bona feina!