Prepotència? Por? Que parlin els que saben

Hi ha coses que no m’entren al cap, que em són incomprensibles. N’hi ha tantes a la vida, noia. Sí, ja ho sé, però és que sembla que algunes són de sentit comú, com ara que les qüestions tècniques les han de dirimir aquells que hi entenen i punt, no té més, i si no volem que aquests aspectes tècnics encallin els projectes, consultem-los; o si diem, vaja, ho va dir la secretària d’Estat de Salut en roda de premsa, que els psicòlegs tenien “llibertat” per organitzar-se i fer les sessions d’atenció psicològica als afectats per la Covid com creguin convenient, no especifiquis quins tests han de fer servir per a les avaluacions o bé orienta, si vols, sobre quins poden ser els millors de la mà d’aquells que hi entenen. Perdoneu que em repeteixi, però és que és així, ras i curt. Sort n’hi ha –espero– que no els han suggerit també quin corrent psicològic han de seguir. Perdoneu que sigui tan categòrica, però és que m’encenc. El que no pot ser és que una iniciativa que s’ha d’aplaudir, encara que arribi una mica tard, quedi bloquejada per... poca previsió? Poc tacte? Poca expertesa? Poc o poca...? El que no pot ser és que el projecte quedi qüestionat per la incapacitat de donar-hi una sortida digna. Tant costa? Doncs es veu que sí. Ja ho reflecteix la dita popular: no es pot començar la casa per la teulada. No es pot comparèixer públicament anunciant un programa (ara és aquest d’atenció psicològica, però demà en pot ser un altre) sense haver presentat i convingut el programa abans –sí, abans– als qui l’han de portar a terme. Excés de prepotència o de por? Jutgin vostès mateixos.