Des de la conclusió de les negociacions per l'Acord d'Associació, Andorra ha comptat amb el suport i la implicació de les diferents presidències rotatòries del Consell de la Unió Europea. Cadascuna ha contribuït a mantenir viu aquest projecte i a garantir que els dossiers que afecten el futur del nostre país continuessin avançant. Aquesta continuïtat demostra que la relació entre Andorra i la Unió Europea és una aposta compartida i sostinguda en el temps.
Ara és el torn d'Irlanda, i la seva presidència del Consell de la UE arriba en un moment especialment decisiu per Andorra.
La setmana passada, dijous 16 de juliol, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la presentació de les prioritats de la presidència irlandesa, a càrrec de l'ambaixador d'Irlanda a Espanya i Andorra, Brian Glynn.
Durant aquest semestre està previst impulsar tres textos cabdals per al nostre país: la signatura de l'Acord d'Associació, la formalització de l'Acord de gestió de fronteres i la modificació de l'Acord monetari. Tres instruments jurídics que representen un pas endavant en la consolidació de les relacions entre Andorra i la UE i que reforçaran la seguretat jurídica, la mobilitat i les oportunitats econòmiques del nostre país.
L'ambaixador irlandès va transmetre un missatge molt clar. Irlanda afronta aquesta presidència amb esperit de consens, diàleg i voluntat de construir acords. Però, sobretot, va expressar una ferma predisposició a acompanyar Andorra perquè aquests textos cabdals puguin veure la llum durant el seu mandat. Aquest compromís és una excel·lent notícia per al nostre país.
És un suport especialment valuós. Els petits estats comparteixen reptes similars: preservar la seva sobirania mentre reforcen la seva capacitat d'incidència en un entorn internacional cada vegada més complex. La seva força no es mesura tant per la dimensió del territori com per la credibilitat de les seves institucions, la confiança que són capaços de generar i la qualitat de les relacions que construeixen amb els seus aliats internacionals.
En aquest sentit, Irlanda, amb una llarga trajectòria europea i una gran capacitat per generar consensos, pot esdevenir un aliat de primer ordre perquè Andorra faci aquest pas amb totes les garanties.
L'Acord d'Associació és una eina que permetrà a Andorra continuar sent un país competitiu, modern i plenament connectat amb Europa, preservant alhora les especificitats que s'han negociat per adaptar l'acord a la realitat del nostre país.
Paral·lelament, la formalització de l’Acord de gestió de fronteres reforçarà la cooperació amb els nostres estats veïns, contribuirà a una gestió més eficient de les fronteres i proporcionarà un marc més sòlid en matèria de mobilitat i control migratori. Al mateix temps, la modificació de l'Acord monetari permetrà adaptar-lo a l'evolució del marc regulador europeu i consolidar la confiança en el nostre sistema financer.
Durant la presentació, l'ambaixador també va compartir l'experiència del seu país. Irlanda acumula més de cinquanta anys com a membre de la Unió Europea, després d'haver-s'hi incorporat l'any 1973, i en fa una valoració clarament positiva. És evident que Andorra i Irlanda tenen realitats diferents i no són comparables en tots els aspectes. Tanmateix, l'experiència irlandesa ens recorda una idea essencial: obrir-se a Europa no significa perdre identitat ni sobirania, sinó generar més oportunitats, diversificar l'economia i disposar de més eines per afrontar els reptes del futur.
Com a consellera general, estic convençuda que aquest és el camí que Andorra ha de continuar recorrent: una política exterior activa, responsable i basada en el diàleg, capaç de defensar els interessos del país mitjançant la construcció d'aliances i la generació de confiança.
La presidència irlandesa representa una gran oportunitat per culminar una feina iniciada fa molts anys. Ara ens correspon continuar treballant amb responsabilitat, convicció i visió de futur perquè aquests acords esdevinguin una realitat que reforci la projecció internacional d'Andorra i contribueixi al benestar de la ciutadania.
Berna Coma
Consellera general del grup demòcrata