Dijous i divendres passat es va fer el debat i la votació del pressupost de l’Estat, una llei a la qual els liberals vam presentar setanta esmenes i només dues han estat acceptades per la majoria. Són l’esmena per augmentar la partida prevista per a beques esportives i la que permet la no deducció del 5% de la inversió subvencionada, ja que no és coherent deduir un import que es rep per la via de subvencions. Malgrat l’esforç per intentar corregir més aspectes del pressupost, fins i tot, per les reserves d’esmena, no ha estat possible. Hem intentat posar èmfasi en algunes de les problemàtiques que té el país, i presentar propostes relacionades amb el transport públic, beques, reducció de les contraccions del Govern, etc. No ha estat possible. I hem arribat a la votació del pressupost 2018 amb l’anàlisi d’un projecte de tràmit que no fa res més que complir l’expedient, l’expedient demòcrata, i que no aporta grans novetats més enllà de la contractació de vuitanta persones.
Un pressupost que no respon a les necessitats del país. Per exemple, no inclou cap iniciativa respecte del problema de l’habitatge, ni cap solució al dèficit del transport públic. Els liberals insistim en el fet que es tracta d’uns comptes que no aporten solucions als problemes, ni novetats pel que fa a la inversió, ni cap acció per millorar sectors castigats, com ara el sector comercial, que continua sense sortir de la crisi.
Aprovat només amb el suport demòcrata, el pressupost culmina la gran reforma de la funció pública havent contractat 150 persones en quatre anys, vuitanta només aquest any. Uns comptes dels quals a Govern se li ha escapat el control de les despeses de funcionament; i per si no n’hi hagués prou presenta incoherències legislatives, incompliments de llei i dubtes legals en algunes de les adjudicacions que preveu.
Pel camí han quedat les presentacions en cartó ploma de l’executiu en què anunciaven l’objectiu de fer transitar l’economia andorrana dels models tradicionals a un model econòmic basat en la innovació. Ja no som aquí, més aviat estem a anys llum.
El que s’ha aprovat és un pressupost que reflecteix esgotament i la fi d’un model, com demostra l’evolució del creixement del capítol de personal, que ha crescut en 20 milions els darrers deu anys, la reducció de la inversió per sota del 2% del PIB i ple de projectes enquistats que fa set anys que s’anuncien i no acaben d’arribar. Seguim fent estudis per a l’heliport, s’ha renunciat a l’edifici multifuncional –que havia de desestacionalitzar l’oferta turística– i tampoc veurem les fonts de colors. De fet, el pressupost ha perdut tot el color, és un pressupost gris, clarament de final d’etapa.
Si analitzem els ingressos, DA és el Govern amb més ingressos de la història, però no és fruit de la bonança econòmica, sinó gràcies a les noves obligacions creades envers els ciutadans. Quant als ingressos tributaris per habitant, observem que el 2008 se situaven en 3.398 € per habitant, i avui ens situem a 4.538 € per habitant, 1.200 € més per habitant, un 35% més d’esforç tributari dels ciutadans; sense cap mena de dubte una bona forma de fer política social i espero que s’entengui el meu to irònic.
Tot i haver ingressat més que ningú, Govern no ha reduït l’endeutament. A les acaballes de la segona legislatura, segueix sense fer cap actuació per reduir-lo, ans al contrari, ha augmentat. L’endeutament del Govern per persona, l’any 2008 era de 5.956 € per habitant, i l’any 2017 s’ha pràcticament doblat, s’ha situat en aproximadament 11.900 € per habitant.
Aquest Govern ha ingressat 1.000 milions més, entre imposició directa i indirecta, que qualsevol altre executiu, i això no ha repercutit en els ciutadans, ni tampoc en una reducció del deute.
Per tot això exposat, els liberals vam dir no al pressupost de DA, l’eina política més important de gestió econòmica del Govern és una proposta clarament decebedora.