El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va anunciar la setmana passada la posada en marxa d’un procés de participació ciutadana mitjançant el qual els andorrans i residents podran presentar propostes sobre una dotació de 200.000 euros. M’agradaria felicitar el ministre perquè en un món on predominen les promeses polítiques que s’emporta el vent s’agraeix que de vegades les paraules es transformin en fets. També és d’agrair que es faci un pas, encara que molt petit, perquè el ciutadà pugui intervenir en el disseny de les polítiques públiques. I dic ciutadà perquè també hem de celebrar que els residents, que no tenen ni veu ni vot per a res, almenys en aquesta ocasió puguin dir-hi la seva. Ara bé, també m’agradaria plantejar altres reflexions sempre des d’un punt de vista constructiu assumint que el projecte de pressupost participatiu del Govern és una primera prova pilot. En aquest sentit, una partida de 200.000 euros sobre un pressupost del ministeri de més de 50 milions d’euros o sobre un pressupost de l’executiu de més de 400 milions és una quantitat molt minsa. També penso que aquesta iniciativa no s’hauria de tancar només al ministeri d’Ordenament Territorial, ja que els ciutadans també podrien aportar idees de valor en relació, per exemple, amb projectes socials, sanitaris o econòmics. Si pretenem que els ciutadans puguin incidir sobre alguna dimensió d’allò que és públic els hem de donar les eines perquè puguin coproduir les polítiques públiques i no podem ser porucs en aquest objectiu. Però, com deia, almenys s’ha fet un primer pas.
