Pressupostos... ‘participatius’?

Això dels pressupostos participatius està de moda. I no només a Andorra. Són moltes les institucions, com ara les corporacions municipals Runer avall, que anualment destinen una part de la seva partida pressupostària a un projecte sotmès a votació per part de la ciutadania. Alguns diran d’això que és un exemple d’una democràcia més participativa, transparent i moderna, pròpia del segle XXI; però jo, personalment, ho veig simplement com una manera de disfressar la trista realitat. Perquè al final els ciutadans simplement decideixen sobre una partida pressupostària acotada, però de les grans decisions, dels grans projectes, en queden al marge. 
Si algú creu que els actuals pressupostos del Principat d’Andorra són participatius, que agafi la calculadora. La partida destinada a la participació ciutadana d’enguany és de 300.000 euros. Jo difícilment podré arribar a reunir-los mai, però l’Estat sí; i de fet, en reuneix molts més i en gasta molts i molts més. Els ingressos corrents previstos per al pressupost de 2018 són de 425,2 milions d’euros, i es preveuen unes despeses corrents de 390 milions. Per tant, la partida participativa representa un 0,077% del total de despeses de l’exercici actual. Dit d’una altra manera, els ciutadans andorrans participen en una mica menys del 0,1% de la confecció d’uns pressupostos que es fan amb els seus propis diners. Si aquesta és la nova democràcia, que em perdonin però la trobo ben ridícula.
De fet, si comparem la partida participativa amb els comptes d’un comú com el d’Encamp, per exemple, ens adonarem que ni així la cosa té una mica més de serietat. El pressupost encampadà per al 2018 és de 30 milions d’euros. Només el pont de Pardines, que costarà 530.000 euros, ja pràcticament duplica la dotació destinada per Govern a participació, que equival a un 1% del total encampadà.
Algú creu realment que d’aquesta manera els ciutadans poden intervenir directament en la política de despeses del seu estat? I algú creu que d’això en podem dir “democràcia participativa”? Potser alguns ja en tenen prou amb això, i en dipositar el vot a l’urna un cop cada quatre anys. M’agradaria pensar, però, que són la minoria, i que en realitat la ciutadania té ganes de participar activament en la presa de decisions dels grans temes de país. 
Només el The Cloud costarà gairebé 40 milions d’euros, un 99,25% més del que representa la partida participativa d’enguany. Òbviament, el cèlebre gratacel es farà sense que els ciutadans hi hagin pogut dir la seva, com el casino o l’heliport. I així tantes altres coses... Per mi la democràcia participativa és decidir sobre aquestes grans qüestions, les què s’enduen els talls grossos del pastís, i no pas sobre com repartir les engrunes que queden a la taula després de l’àpat.
Estem d’acord que no es pot fer un referèndum sobre totes i cadascuna de les partides pressupostàries dels comptes andorrans. És impossible i no és pas això el que demano. De fet, l’elecció de representants polítics de la ciutadana justament el que pretén és que persones teòricament preparades, seguint els designis dels seus votants, prenguin les decisions adequades en cada moment. Però això no ha de fer oblidar als esmentats representants que aquells diners que gestionen no són seus, són de tots, i alguns projectes de gran envergadura i de dubtosa necessitat sí que haurien de passar per referèndum ciutadà. Que l’arbre no ens tapi el bosc, i que els 300.000 euros no ens facin creure que realment la ciutadania hi diu la seva en els comptes de l’estat quan en realitat tot plegat ja està decidit (i repartit).
Si realment no volen sotmetre a referèndum els grans temes de país i els projectes de dubtosa necessitat que s’enduen milionades, la meva proposta per a l’any vinent, i que té l’avantatge que no costarà ni un euro, és canviar el nom i anomenar-los “pressupostos ridículament participatius”.