Una altra vegada algú de fora ha hagut de venir a casa nostra a dir-nos-ho. Que no ens hauríem d’adormir davant de la constant evolució d’un món globalitzat és una cosa que ja hauríem de tenir tots interioritzada, sobretot els polítics, als quals es demana cada vegada més visió d’Estat per avançar-se als problemes. No obstant això, sembla que estem condemnats com a país a rebre des de l’exterior cops d’atenció sobre el que hem de fer perquè no ens sortim dels estàndards acceptats internacionalment. Ho van fer fa anys, quan encara hi havia sectors importants de la societat reacis a dotar el país d’una Constitució. Aleshores, ens van dir que aquesta era la millor via a seguir. Ho van fer després amb el contraban de tabac, episodi que fins i tot va comportar el control estricte de la frontera amb el nostre veí del sud. I també irremeiablement van haver de passar pel tub, com es diu popularment. Posteriorment, ens van dir que era el moment d’avançar cap a la transparència fiscal i la fi del secret bancari, i també, tot i que alguns ho veien com el final de la prosperitat econòmica d’Andorra, ho vam haver d’acceptar. Ara, ja ens estan recordant que, en l’àmbit social, no podem tampoc ser gaire diferents als països de l’entorn europeu, o sigui que amb acord d’associació o sense, hi haurà d’haver prestacions com el subsidi d’atur, i segurament no només pels emigrants que tornen als països d’origen. Tot plegat demostra que no podem negar-nos com a Estat a abordar els problemes dels nostres dies, sinó que estem obligats a fer-ho, tot i que sigui amb receptes pròpies però que siguin sempre presentables davant la comunitat internacional.