“L’avarícia trenca el sac”. Aquest refrany, que significa que sovint l’excés de guany acaba resultant perjudicial per al mateix avariciós, es pot aplicar perfectament a la situació que es viu actualment a Andorra pel que fa als locals comercials. Sembla que alguns propietaris no en tenen prou amb el que obtenen pels lloguers d’aquests espais que en volen més, i apugen els preus fins a quantitats desorbitades, en algun cas fins i tot el triple del que s’estava pagant. El resultat de tot plegat: l’inici d’una nova bombolla de preus que se sap molt bé com comença però no com pot acabar. La situació no és nova, però crida l’atenció –ara més que mai– si es té en compte la delicada situació per la qual travessen algunes botigues. Alguns comerciants arriben des de fa temps amb moltes dificultats a final de mes per les condicions cada vegada més dures per competir amb altres destinacions, i a sobre només faltava un entrebanc més per posar pals a les rodes a un sector que sempre ha estat fonamental per a l’economia del país. A més, sembla que no aprenem mai de les situacions viscudes i que estem eternament condemnats a xocar reiteradament amb la mateixa pedra. I m’explico, sense anar més lluny ja el 2015 es parlava d’una situació similar i el ministre de torn feia una crida als propietaris perquè reflexionessin i abaixessin els preus dels locals. S’estimava aleshores que els preus s’haurien de reduir entre un 20% i un 25%, i recordava que hi havia gent que ho estava passant molt malament. La història es repeteix, amb la diferència que cada vegada hi ha més gent que creu en la necessitat d’intervenir en el mercat perquè aquest difícilment s’autoregula per si sol.