Preus del lloguer, salaris i cost de la vida

És evident que no es pot viure a Andorra amb un salari de 1.000 euros i un lloguer de 500 euros!
Segons l’enquesta del segon semestre del 2017 realitzada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES), els principals problemes d’Andorra per a un 24% de les 711 persones enquestades són el preu de l’habitatge, els salaris i un cost car de la vida.
El sou base d’aquest 2018 es situarà al voltant dels 1.017 euros. En l’enquesta del Diari d’Andorra del 16 al 23 de gener, sobre 1.082 vots, un 91% contesten que no n’hi ha prou per viure. A la Tuitenquesta del diari BonDia publicada el 12 de gener, un 91% dels participants creu que és urgent que el Govern aprovi mesures per facilitar l’accés a l’habitatge.
Avui ens trobem davant una escassetat d’oferta d’habitatges de lloguer residencial, la qual cosa comporta que, en la majoria dels casos, en el moment en què s’extingeixen els contractes vigents, els arrendadors incrementen substancialment (moltes vegades arriben a doblar) la renda i, com que els arrendataris no hi poden fer front adequadament, deixen famílies en una situació de precarietat greu. Recordem que els arrendadors poden incrementar els preus dels lloguers corresponents a l’augment de l’IPC (aquest any del 2,6%) pels pisos que no han arribat a la finalització del contracte d’arrendament pactat. 
En la seva intervenció al tancament de l’acampada de protesta pel preu del lloguer, el nostre company Roger Padreny, vocal del comitè executiu del PS i de la direcció de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra, va defensar que “l’habitatge és un dret com una casa” i “ha de ser així per garantir una vida digna a tothom”. Per això, ha reclamat que “cal treballar intensament per implementar una política d’habitatge que atengui la situació actual d’emergència i que actuï sobre les causes concretes que fan difícil accedir a una llar a la ciutat”. A més, ha argumentat que s’ha de “canviar la percepció com un bé d’inversió i assumir que és de primera necessitat” i “treballar conjuntament amb entitats socials, associacions de veïns i professionals del sector en diferents àmbits, com la mobilització de pisos buits, la rehabilitació socialment proactiva i ecològicament eficient o el foment de la disciplina per impedir els usos antisocials dels habitatges”.
Després de dos anys amb problemes greus pel preu dels lloguers, quina ha estat la solució proposada pel nostre Govern “dels millors”?: tramitar una superllei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges (Llei Òmnibus), que és una “presa de pel”, ja que no aporta res que, realment, pugui fer millorar la situació; les principals mesures reclamades pel PS des de fa anys no es contemplen.
La mesura estrella del projecte de llei presentat per l’executiu és l’impost sobre els habitatges buits, que recau sobre la propietat dels  habitatges esmentats. S’entén com a habitatge buit l’habitatge susceptible de ser arrendat i que està desocupat durant com a mínim dos anys. La base de tributació resulta del nombre total de metres quadrats de superfície útil. Sobre la base de tributació s’hi aplica un gravamen de 5,05 euros per metre quadrat. Un impost de difícil liquidació, ja que actualment no hi ha un registre d’habitatges buits ni un registre de la propietat. Això fa que ni tan sols puguem tenir la xifra de pisos buits que hi ha a Andorra, ni els motius de la seva manca d’utilització, ni quants pisos hi ha al país. El 2016 el Govern actual va prendre la decisió de suprimir el departament d’habitatge sense tenir cap estratègia nacional d’habitatge, ni cap mesura per afrontar la problemàtica de l’escassetat i l’augment de preus dels lloguers. Pere López (President del PS) ha declarat que desbloquejar la situació dels habitatges buits és senzill, només cal voluntat política. És tan senzill com tenir un registre de la propietat, ja que sense tenir-ne és impossible poder fer polítiques eficaces en qüestió d’habitatge. És del tot inadmissible que es continuï sense tirar endavant aquesta mesura.