La setmana passada començava amb l’eufòria dels terminis acomplerts: la remodelació de l’avinguda Meritxell s’acabarà com estava previst i el 3 d’agost els treballs d’embelliment hauran conclòs. La figura de la cònsol major d’Andorra la Vella tornava a emergir triomfant i amb foto de família inclosa. Ella, tan empolainada com sempre; els obrers, tanta feina com sempre; i, al cel, les nuvolades semblaven pressentir alguna cosa encara inexplicable, també com sempre. I és que del cel, aquest cop, de coses bones no n’arribaven, almenys en forma de cors d’àngels, perquè mira que el primer a donar la cara ho va fer sol com un mussol. Reprenc el fil, disculpeu: dijous s’anunciava la paralització de la construcció de The Cloud, el que diuen que havia de ser l’edifici emblemàtic del país. Al nostre diari ja heu pogut llegir opinions molt autoritzades sobre la qüestió, així que jo només trec el nassarró, tot i que no el tinc pas precisament petit, per la finestra i ensumo la pudoreta que fa tot plegat i, amb els ulls innocents de qui encara tot ho mira quasi per primera vegada, contemplo l’anar i venir de reaccions, o, millor dit, de decepcions, atès el to de pluf que l’un rere l’altre van anar mostrant. Marsol va ser altra vegada de les més ràpides a reaccionar i a buscar solucions, i va arrencar, en principi, un compromís perquè el terreny de la construcció es deixi curiós abans d’acabar l’any. I de moment continua plovent, així que de núvols, segons els dies, en veiem i en veurem. Ah, per cert, és curiós, oi, quan resulta que les dites s’acompleixen. La d’avui ja us la imagineu: la dels preus que s’enfilen pels núvols. Doncs això!