Unicef Andorra ha presentat juntament amb el Copsia la darrera càpsula sobre la depressió infantil i adolescent. S’explica que la depressió implica tristesa, desànim, pèrdua de l’autoestima persistent i pèrdua d’interès en les activitats habituals. En Joanet és un nen de 7 anys que fa dies que es mostra irritable, tot l’enfada, li costa adormir-se i al matí va molt cansat. A l’escola no té ganes de jugar, es distreu sovint i no segueix el ritme com abans. S’escaqueja per no anar als extraescolars i ja no li interessen ni els dibuixos de la tele. El porten a la psicòloga. Diagnòstic: trastorn depressiu! Què ha passat?
Descobrir per què un infant o un jove es desinteressa per les coses quotidianes, la desmotivació, les pors que apareixen o les regressions sovint és tasca feixuga i les paraules no són prou, ni els fets. Per a un infant explicar què li passa no és fàcil, i si l’interlocutor és desconegut encara menys. Cal posar-li fàcil: dibuixar, jugar i posar interès. Arran de la pandèmia s’ha incrementat en un 34,7% el risc de patir un trastorn mental en els infants, entre els quals una depressió, segons un estudi dut a terme per l’equip de psiquiatria i psicologia de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Els nens i nenes d’entre 4 i 9 anys tenen el doble de probabilitats de tenir símptomes significatius d’ansietat, depressió, hiperactivitat o conducta que els adolescents, insisteix l’estudi. 
I molts ens preguntem, com es planteja abordar la problemàtica postpandèmia des de les institucions públiques i privades? El ministeri de Salut promou, a través dels col·legiats al Copsia, un programa d’atenció psicològica en el marc de la Covid-19. Unicef i els psicòlegs alertem de la importància que hi hagi una atenció psicològica imminent als infants i adolescents. Ni l’un, ni l’altre... per quan llavors? Què fa que les polítiques de prevenció psicològiques no ocupin la primera plana? Eurochild i International Step by Step Association han llançat una campanya europea sobre el Desenvolupament de la primera infància que es diu #FirstYearsFirstPriority. Enfocat al pes que tenen les relacions primerenques del nadó i els cuidadors com a futura base d’autoconfiança, capacitat d’autoregulació i la importància de construir vincles segurs i positius. Totes elles, eines de prevenció per frustracions, dols, traumes i decepcions que de ben segur viuran de nens i d’adolescents.
Paral·lelament, l’OMS va publicar aquest mes de juny les directrius sobre intervencions de Salut mental preventives i de promoció per adolescents, una guia que proporciona recomanacions per prevenir els problemes psicològics i reduir les autolesions i altres conductes de risc entre adolescents. La depressió infantil i en els adolescents pot frenar el seu desenvolupament social, tot allò que es construeix a l’escola, a l’entorn lúdic queda bloquejat per un malestar que envaeix i interfereix el dia a dia. Sentiments d’inutilitat, autocrítica, autoestima baixa, culpabilitat, impotència, desesperança, irritabilitat, malestar generalitzat, pensaments en la mort, entre altres, són signes de depressió que inhabiliten els nois i noies a dur un dia a dia còmode, tranquil, normal i alegre, ja sigui a l’escola, a casa, amb els amics o en qualsevol entorn.
Necessiten l’ajuda del professional adient que detecti aquest malestar i que aporti l’escolta necessària i doni sortida al malestar. Prevenció per a futures generacions sòlides, íntegres i desenvolupades a nivell psicològic.