Accepto de grat el repte: prescindir de cert símbol gràfic al llarg de l’article. Em desafià l’amic Andrés. No em permeto anotar el cognom del desafiador: incorpora la lletra representativa en el nostre idioma del so emprat per a fer por (proferim la vocal feble, la darrera de la llista, allargant-la, tancant bastant la boca i fent sortir els llavis). És el signe interdit dins del present text lipogramàtic en procés de redacció. Seria fàcil d’endevinar directament, però proporcionaré pistes. Si cometéssim la bestiesa de traslladar el nom de família d’ell al català, podria anomenar-se Llong. És idèntic a la denominació de marca de cigrons, llenties i fesols establerta a la població de Riego de la Vega. I l’home cognomenat així exerceix de director del diari nostrat de franc i independent més llegit.
Si encara no s’ha reeixit en l’endevinalla, sols és necessari anar als crèdits del periòdic en paper ara en mans del lector, per tal de verificar la resposta pensada, o bé esbrinar-la directament anant a la consignació del càrrec. El directori es troba al capdavall de la pàgina de l’editorial, on també es dona la nota (a propòsit d’això, Andrés, recorda: visc a Arans, no a la Cortinada); la foto del dia, de vegades realitzada pel gran F. Santana (el nom de pila conté la vocal prohibida), i la portada comentada de l’edició d’anys enrere de la data corrent. I si es llegeix sobre pantalla, a la versió digital del lloc web tampoc costa gaire obtenir el nom de casa patern del periodista: la seva identitat nominal apareix a l’organigrama de la presentació de l’empresa editora i del mitjà. Si la informació facilitada no ha servit per arribar-hi, simplement s’ha de cercar escrivint al cercador escollit, posem Google: “director diari bondia andorra”.
Tota la parafernàlia anterior per a res… Potser no calia dedicar tant d’espai al tema preliminar. Tanmateix, mentrestant vaig avançant sense aplicar el caràcter alfabètic proscrit, altrament designador de nombre enter: la xifra inicial de sèries ordenades. La proposta l’exposà l’esmentat reporter a la crònica literària del Bondia del dimarts de la setmana passada. La reiterà oralment en privat l’endemà. I la idea em semblà genial. Sí, en tenir-ne ocasió… Ens havíem trobat per atzar a la llibreria La Trenca. Jo li mos-trava el preciós llibre arran del periple andorrà de l’artista Elisenda Ortega en la modalitat pictòrica basada en els colors dissolts en l’element marí (me l’havia recomanat el cavaller carolingi Sergi Mas). I ell m’instava a visitar la magnífica exposició de paisatges a l’oli d’A. Sánchez (no és possible anotar el prenom) a fi de contemplar les teles vibrants, més o menys plàcides, airoses… Llavors l’Andrés em temptà. Després jo corria amb ànsia estètica i llibre a l’infern del gec cap a l’atri d’Illa Carlemany. I seleccionant els mots ja acabo el joc i tinc el primer lipograma (de poca volada) enllestit.
