Malgrat que no hauria de ser així, en un país de neu enclavat al bell mig del Pirineu, és matemàtic. Primera nevada, alguns en diran nevadeta, que gosa creuar la frontera imaginària d’Escaldes-Engordany i deixar-se veure per la capital i Sant Julià de Lòria; primer col·lapse a la xarxa viària. Un tap circulatori, o un caos, segons si es vol ser més o menys exagerat, agreujat pel gran nombre de vehicles de turistes que, sortosament, per les festes nadalenques, trien Andorra per venir a passar uns dies.
Ara bé, estic convençut que si la nevada, nevadeta per alguns, agosarada, hagués estat un dimecres de tardor o hivern qualsevol, és a dir, en un dia no marcat per la gran afluència turística, el col·lapse, tap o caos circulatori, tot i que, segurament, de dimensions més reduïdes, hi hauria estat igual. I és que una gran part dels vehicles que, sense equipaments de cap mena, van contribuir a formar el col·lapse no eren pas turistes sorpresos per la neu, sinó vehicles amb plaques del país. Per tant, sembla lògic, eren conduïts per ciutadans del país.
Tot i que la nevada, nevadeta per alguns, estava anunciada, tampoc l’actuació de policia i agents de circulació va contribuir massa a evitar el col·lapse, tap o caos a la xarxa viària. I és que, malgrat que, i que no valgui d’excusa, els homes o dones del temps no sempre l’encerten, el dispositiu preventiu per evitar que vehicles sense equipaments anessin cap a la Massana-Ordino o cap a Encamp-Canillo va arribar quan, i que quedi clar que exagero, gairebé tots ja havien passat i ja eren, després de patinar, al bell mig de la via.
