Diari digital d'Andorra Bondia

Profecies d’autocompliment: allò que et dius crea la teva realitat


Escrit per: 
Núria Prenafeta, consultora de desenvolupament del talent, nuriaprenafeta.com i nuria@nuriaprenafeta.com

La realitat és una, i invariable. La interpretació de la realitat, en canvi, ja és una altra cosa. O sigui, les creences determinen la motivació, l’esforç i l’empenta amb què afrontes els reptes. Que avui faci sol o plogui és un fet observable, comprovable i demostrable empíricament. Que faci bon temps o mal temps és una interpretació que passa pel filtre de les subjectivitats individuals, i que depenen dels gustos, de les creences i dels valors dels individus.

   1. Sóc incapaç de fer-ho, no sóc prou bo, no destaco en res. ¿Algun cop t’has dit frases com aquesta? Si te les dius sovint, t’estàs programant cap a la incapacitat, cap a la mediocritat i cap al fracàs. El que tu creguis determinarà la passivitat o les accions que duguis a terme a la teva vida. Una de les frases que circulen amb més fortuna en el món del coaching és: “Si creus que és possible tens raó; si creus que és impossible, també.” La nostra ment actua de manera molt coherent: si penses que és molt difícil aprovar unes oposicions, et serà molt difícil. Si penses que és impossible aprovar-les, la teva ment et dissenyarà, inconscientment, comportaments alineats amb aquesta creença: si no les has d’aprovar, no cal perdre temps estudiant per a no res. Així que... en el teu intent d’estudiar-les, t’autosabotejaràs diverses vegades: et farà mandra, trobaràs que hi ha coses millor a fer, et sentiràs culpable perquè no estàs estudiant com ho hauries de fer, et distrauràs sovint, i al final aniràs a l’examen insegur, confiant més en la sort que en les teves possibilitats personals. La passió i l’energia hauran mort pel camí, assassinades per les teves pròpies creences. Tot molt d’acord amb la creença que és gairebé impossible aprovar unes oposicions. Quan vegis que efectivament has suspès, et diràs coses com:
  2. No sóc prou bo, sóc mandrós, ja sabia que passaria, i aquestes creences reforçaran l’anterior. Seran com una prova més que reforça la teva creença de no creure en tu mateix. I es convertiran, si ja no ho eren, en certeses immutables. Et faran sentir emocions com la ràbia, la frustració o la tristesa. I creuràs encara una mica menys en el teu potencial. Si tu no hi creus, és perquè has permès que es vagi fent petit. Amb les teves paraules, amb el teu llenguatge, vas conformant creences que són com portes tancades a la possibilitat. I finalment, si et sents mediocre seràs mediocre, si et sents lleig aniràs tenint comportaments per estar lleig, com engreixar-te, no arreglar-te, no fer exercici o no maquillar-te mai.  Altres creences d’autocompliment associades a la pròpia imatge són: sóc lleig, ningú m’estima, estic sol. I ja tenim el pack complet. Amb l’autoestima tocada... i gairebé enfonsada.
   3. Quan el que creus que és no és el que és. D’acord, aquests pensaments o uns altres de similars, que remen en contra del vent del teu desig, ara ja saps que dissenyen els comportaments d’autosabotatge. I com que la realitat que crees corrobora el que pensaves, tot es confirma. Però això només és el que creus. Ara, observa què canvia si en lloc de dir “Sóc incapaç de fer-ho” et dius: “Encara que ara no em senti capaç de fer-ho, vull poder-ho fer”: conserves la creença inicial, però obres una porta a la possibilitat. D’això se’n diu reenquadrar, i consisteix a operar canvis semàntics i sintàctics que permetin a l’inconscient desprogramar-se del fracàs i obrir la porta a la possibilitat. 
Posem un altre exemple: “Sóc incapaç de deixar de fumar.” Aquesta frase et porta la incapacitat fins a la identitat, perquè dius “sóc”. Les creences són els pilars dels nostres comportaments. Dir-se coses com “Ara sóc capaç de deixar de fumar” quan es pensa el contrari, no funciona. El llenguatge positiu no consisteix a mentir-se en positiu, sinó a obrir petites escletxes,  a través de la tria justa de paraules, cap a l’autocreença, l’autoestima i la motivació. 
  4. La solució: ¿com canviar les creences perquè canviïn els nostres comportaments? Canvia la manera com et parles i canviarà la manera com actues: la persona que vol deixar de fumar, i es diu: “És impossible deixar de fumar.” I ara, canviaré les frases, mantenint l’essència d’aquesta, perquè sigui congruent amb la creença profunda de la persona, però que obri la possibilitat de canvi de creença:
a) “Si no sóc capaç de deixar de fumar sol, necessito algú que m’ajudi.”
b) “Encara que no hagi aconseguit deixar de fumar fins ara, sé que puc arribar a aconseguir-ho.”
c) “Que hagi intentat deixar-ho sis cops i hi hagi tornat cada vegada, no vol dir que no ho pugui aconseguir en el futur.”
d) “Per poder pensar que sóc capaç de deixar de fumar, necessito buscar el mètode més eficaç.”
e) “Si altres ho han aconseguit, deu voler dir que és possible deixar de fumar.”
f) “Encara que ara em sembli impossible, m’agradaria aconseguir-ho.”
La teràpia de la paraula que utilitzem els coaches i psicoterapeutes ajuda a reenquadrar la visió esbiaixada i limitant que tenim del món... per reenfocar-la. És com anar a l’oculista perquè et graduï la vista per veure millor el món on vols viure, per aprendre una manera més sana de parlar-te a tu mateix, i dissenyar-te una realitat millor.

Número de vots: 64
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic