Aquesta setmana ha conclòs el termini per a la presentació de candidatures a la coordinació artística de l’Andorra Crea, el mercat d’arts escèniques i visuals que celebrarà la seva tercera edició el 2027. Una cita biennal que reuneix creacions, noves produccions i talents andorrans durant un cap de setmana, adreçada a programadors, tècnics i altres professionals nacionals i internacionals.
El procés s’inicia ara amb la selecció d’un coordinador i gestor artístic, un professional que acompanyarà el projecte fins a la seva execució, cap a l’abril del 2027. Aquesta persona centralitzarà les propostes rebudes, participarà en l’avaluació i la programació, gestionarà la part administrativa i farà d’intermediari entre artistes i administracions públiques. També supervisarà les produccions i els seus requisits tècnics. Durant el mercat, dissenyarà el programa per als programadors i participarà en la logística, sent la cara visible de la part artística.
Serà, en definitiva, el nostre referent: la veu artística que escoltaran els programadors i la figura de coordinació present durant tot el procés. El nostre representant com a artistes.
La proposta és interessant i comporta una gran responsabilitat si volem consolidar aquest mercat com una cita rellevant, no només fora d’Andorra, sinó també per als creadors del país. Un dels requisits és que la persona seleccionada no pugui participar en cap proposta programada dins del mercat. És lògic que qui selecciona no es pugui seleccionar, però això converteix el càrrec en un lloc d’exclusivitat.
És una llàstima que la cultura no sigui atesa amb la importància laboral i professional que aquest càrrec mereix. Massa sovint sembla que, fins i tot des del nostre propi sector, pensem que es poden fer grans projectes amb petites dedicacions.
Potser soc un romàntic –o un obsessiu–, però no sé treballar per hores quan es tracta d’aixecar projectes culturals, donar veu a pensaments poètics o sostenir altres artistes que viuen en la precarietat. La cultura és la nostra feina i cal professionalitzar el sector amb el suport que mereixen les responsabilitats que assumeix. També així es construeix un mercat fort: amb persones que respirin i somiïn amb nosaltres, i amb remuneracions dignes, acordes amb el temps i la responsabilitat.
Molta sort, i ens trobem als teatres.
