Programa, programa, programa

S’han temut que estic a punt d’embrancar-me en una dissertació preelectoral, oi? Nooo, ni de lluny, no pateixin, que si vostès n’estan farts (si és que han seguit la campanya o s’han vist involucrats en ella), imaginin-se els que no ens en podem desempallegar.  Aquí, els candidats, posen en pràctica aquell “programa, programa, programa” que preconitzava Anguita, sí. Així que qualsevol que segueixi, ni que sigui amb una sola orella, la batussa –ni digna és d’aquest nom– preelectoral, haurà escoltat el mateix repetit cent vegades, amb les mateixes paraules, i a penes sense una punyetera ocurrència o frase enginyosa per fer-ne un titular. En fi, que no volíem aquí parlar del que toca, sinó conjugar la tercera persona d’indicatiu del verb programar, que és una cosa que a servidora la porta de corcoll. Ésquejanoespotcomprarunapunyeteracosaquenos’hagideprogramar?! Jolines!! Jo crec que existeix una mena de conxorxa mundial de fabricants per fer-te sentir que ets un inútil, un incapaç, i deixar-te sotmès a la seva maligna voluntat, convertit en un titella –i parlant de malintencionats, n’hi ha de pitjors que els fabricants d’etiquetes per a la roba?, odien el gènere humà–. En resum, que resulta impossible fer-se amb qualsevol article, per molt inofensiu que sembli, amb el qual servidora no hagi de tornar a la botiga. De seguida serà impossible ni treure-li la tapa al iogurt si no domines una tecnologia complexa. Quin racó de món quedarà reservat per als tecnològicament incompetents, ganduls o que no volen fer la feina que correspondria al fabricant i/o venedor?