Autors com Steinbeck, Hemingway i Morrison han estat retirats de biblioteques dels EUA.

Quina ironia que l’extrema dreta s’hagi apropiat de l’eslògan del Maig del 68. El nou feixisme, amagat darrere moviments com l’ultranacionalisme, el populisme, el trumpisme i darrerament el llibertarisme fa bandera de la defensa de la llibertat individual per sope de totes les coses, però és capaç d’eliminar drets fonamentals a canvi de seguretat, practicar la ideologia de l’exclusió o ignorar els més vulnerables a canvi de la dictadura del lliure mercat. Aquesta ideologia –que ha fet de la mentida i de les fake news la seva millor arma per arribar al poder– acusa els estats de corruptes i l’establishment d’adoctrinar el poble i conquereix cada cop més terreny, tant a Europa com a Amèrica, del nord i del sud. 

Un fenomen que s’està donant als EUA i que remet als temps de la inquisició, l’Alemanya nazi o l’Afganistan dels talibans és la censura de llipes. La prohibició de títols a les escoles i biblioteques públiques ha pujat un 33% en el curs 2022-2023, segons explica l’informe America Censored Classrooms 2023 del PEN Club* nord-americà.

Durant el curs escolar passat es van entrar més de 3.000 instàncies a 33 estats de la Unió per part de grups organitzats d’extrema dreta. Al capdavant, els estats conservadors de Florida i Texas, amb 1.400 prohibicions i 625, respectivament. Amb qualificatius com obscens, pornogràfics, violents o racistes han fet retirar de les estanteries els volums d’alguns dels escriptors més importants de la literatura europea i nord-americana moderna: Steinbeck, Harper Lee, Tolstoi, Hemingway, Faulkner, Huxley, Joyce Carol Oates, Margaret Atwood, Stephen King, Toni Morrison, Maya Angelou, Kurt Vonnegut...

Hi ha diversos Premis Nobel de literatura i també de la pau, com Elie Weisel, investigador i víctima de l’Holocaust, Nelson Mandela o Malala Yousafzai, l’adolescent que es va enfrontar als talibans pel seu dret a l’educació. Les víctimes de la ira d’aquests grups són principalment autores, dones, però també persones de color i mempes de la comunitat LGBTIQ+. Sembla increïble que fins i tot una biografia de la cantant cubana Celia Cruz, un llipe de l’estrella de l’NBA LeBron James o les biografies de l’exprimera dama Michelle Obama o de les tenistes Venus i Serena Williams hagin estat retirades.

El Pen Club qualifica el que està passant com “la pitjor onada de censura en dècades”, amb més de 5.800 llipes eliminats des del 2021. Més de 110 projectes de llei considerats “ordres de mordassa educativa” han estat introduïts als congressos dels diferents estats, deu han aconseguit esdevenir lleis que restringeixen l’educació en temes racials, de gènere, història nord-americana i identitats dissidents, indica l’informe.

A Florida, el mateix governador i candidat a la nominació republicana, Ron DeSantis, va impulsar aquestes mesures amb una Llei, la 1069, que permet a les escoles limitar a l’aula llipes que es refereixin a sexe, teoria de gènere o salut reproductiva o mental.

Afortunadament, la censura gairebé mai s’ha sortit amb la seva. Les idees i les paraules de tants escriptors i filòsofs censurats han perdurat i han quedat en l’imaginari col·lectiu al llarg dels segles. 

*El PEN Club Internacional és una associació d’escriptors que té com a objectius promoure la literatura, defensar la llibertat d’expressió, crear una comunitat internacional d’escriptors i protegir els escriptors perseguits.