Projectes...
Van arribar a la temporada 2016-17. Hi havia una bona base, però no hi havia recursos per competir a primera divisió. Un exjugador internacional, Àlex Somoza, més conegut com a Somo, era l’entrenador i hi havia jugadors com l’internacional Xavi Andorrà, dos jugadors de futbol sala com Moi Gonçalves i David Férriz i dos jugadors de fora del país amb molta experiència a l’infrafutbol com el davanter Xavi Gallart, Gallo, i el porter Joan Bayona. Aquells van ser els primers passos del projecte de l’Inter Club Escaldes. Van assolir l’ascens a primera per acabar en el seu retorn a la màxima competició en sisena posició. A la tercera van acabar tercers, però en guanyar la UE Engordany la Copa no van classificar-se per disputar competició europea. El quart any ho han aconseguit. Un projecte de picar molta pedra, de destinar els recursos on tocava, d’apostar fort a nivell comunicatiu i també per fitxar cada temporada jugadors de nivell de fora sense deixar d’apostar pels de casa. No han guanyat res. És cert. Sigui com sigui, en poc temps s’han guanyat el respecte. Lluitar contra els grans de la lliga no és fàcil. Són clubs que econòmicament reben bona part de les ajudes dels organismes europeus. Fan projectes esportius atractius, però l’Inter ha demostrat als que volen fer el mateix que ho poden fer i que no és impossible. S’hi ha de posar sentit comú i fer les coses de manera seriosa per convèncer, quan no tens tants diners, els jugadors que vols fitxar. Pel club escaldenc n’han passat de mítics que ja estaven a la recta final i alguns mig retirats com Lopo o Santi Triguero, però tots han posat el seu granet de sorra per portar l’Inter a disputar competició europea aquest estiu si la Covid-19 ho permet. Abans, dijous, tenen una final per aspirar al títol de lliga.