Projectes de país que es queden pel camí

A ningú se li escapa que per les nostres característiques és difícil ser un país productor i exportador de matèria primera o transformada. Tenim unes limitacions que dificulten i molt la proliferació de projectes manufacturers o industrials. Tot i així, i malgrat els obstacles, hi ha a Andorra projectes i empreses serioses i competitives que han aconseguit superar les barreres que tenim com a país, i han estat capaços de trobar els avantatges que també ofereix Andorra. Per a tots ells la meva admiració per haver cregut en Andorra i l’agraïment per la seva contribució com a motor econòmic del país.

Lamentablement no tot són bones notícies, ja que mentre uns se’n surten d’altres es queden pel camí, i tot i que en certa manera això passa aquí i arreu, en el cas d’Andorra, i pel fet que comentava al principi que no som un país productor, l’impacte dels projectes i empreses que es queden pel camí és més important.

La setmana passada rebíem dues males notícies associades a dos projectes molt vinculats i arrelats al nostre país: Aigües del Pirineu SL i la societat Sabors i Aromes. D’una banda la fallida decretada per la Batllia de l’empresa Aigües del Pirineu, darrer estadi que representa la mort definitiva d’un projecte amb un component de país molt fort, no per la dimensió en si de l’empresa sinó pels intangibles que la marca, el nom de la seva aigua i la matèria primera aportaven al país. Som un país d’aigua, i perdre la mítica aigua d’Arinsal és un cop dur.

D’altra banda, la situació econòmica per la qual passa el projecte de la trumfa d’Andorra, amb un deute de 265.000 euros, representa la crònica d’una mort anunciada, tot i que tant de bo estigui equivocat. Sabors i Aromes està en una situació preocupant que posa en qüestió la viabilitat de la societat i el seu futur més immediat.

Els motius de tots dos casos poc tenen a veure, per no dir res, més enllà d’un problema de la gestió. En un cas sembla que un problema greu en la gestió operativa, en l’altre cas tot apunta a la gestió financera, però el resultat podria ser per a tots dos projectes el mateix. En el cas de la trumfa d’Andorra encara és reconduïble, tot i que caldrà veure com es fa front al dèficit que ha generat un projecte que anava acompanyat d’un pla de viabilitat que li donava futur però que no s’ha complert. Era i és un projecte que representava una sortida molt interessant per al sector agrícola, cada vegada menys representatiu a Andorra, però li caldrà un gir de 180 graus; en cas contrari acabarà desapareixent.

Dos exemples de bons projectes que han aportat valor però que hem perdut o malauradament estem a punt de perdre. No ens ho podem permetre.