Deu ser el projecte més estimat i més odiat a la vegada. Fa tants anys que s’arrossega que ja n’hem perdut el compte. El fet és que es tracta d’una iniciativa que no acaba de fer consens. O potser tothom coincideix a assegurar que el vol, però no a casa seva. De fet, és comprensible. Com a idea tot es pot assumir. Però a la pràctica ja és una altra cosa. L’heliport nacional torna a ser aquests dies tema d’actualitat. Algú amb un olfacte fi pot ensumar-se que omplirà moltes pàgines. El Govern ha vist idoni emplaçar-lo en un terreny ubicat al costat de FEDA. És lluny de nuclis habitats i semblava que, a priori, no hi hauria aixecament popular. Però els veïns d’Engolasters no les tenen totes. Algú els ve a trencar la pau. Temen per la seva seguretat i la seva salut. I un nou front s’obre, ara a Escaldes-Engordany. Els precedents conviden a pensar que la batalla serà llarga i cruenta (entengui’s en el bon sentit de la paraula). Vaja, que els veïns no volen cap heliport al costat d’Engolasters. Posats a fer, i vista l’experiència, el rebuig popular que aquesta infraestructura ha aixecat en cada indret on s’ha proposat ubicar, potser podríem arribar a la conclusió que la ciutadania no té cap mena d’interès a tenir un heliport en terreny nacional. Que no és un equipament que vegi necessari per al seu futur, contràriament al que afirmen els sectors empresarials. Si l’heliport és tan polèmic, per què ens entossudim a materialitzar-lo? Per què no ens centrem en altres projectes als quals tots ens sentim més propers?
