Promeses buides a Glasgow

“Les veus de les futures generacions s’ofeguen en el green-washing i les paraules i promeses buides dels líders mundials.” Així de contundent s’ha mostrat la jove activista sueca inspiradora del moviment Fridays for Future, Greta Thunberg, que no ha dubtat a qualificar de “fracàs” la COP26 quan a la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic li manca encara aquesta setmana per acabar.
Cert és que després de 26 cimeres, si comptem ja la de Glassgow, ben poca cosa s’ha aconseguit a nivell global per mirar de fer front a l’emergència climàtica, minimitzada encara per alguns mandataris tossuts, i que gran part dels celebrats acords assolits a la COP21 de París és una evidència que no es compliran.
I és que malgrat les bones paraules i les declaracions d’intencions d’avançar i accelerar la tan anomenada transició energètica, les accions semblen més encaminades a mantenir l’statu quo actual que cap altra cosa.
Segons xifres de l’OCDE, els països destinen gairebé el triple de diners en subvencions i  ajudes públiques, directes o indirectes, a combustibles fòssils com el petroli, el gas i el carbó que no pas a les energies renovables que únicament reben el 20% de totes les ajudes del sector energètic, tal com es manté des de l’Agència Internacional d’Energies Renovables (Irena). Mentre es mantinguin aquestes xifres i el gas, el petroli i el carbó rebin, com l’any passat, més de 375.000 milions de dòlars en ajuts i subvencions i les renovables només 130.000 milions, parlar de transició energètica no és més que una quimera.