Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella

Músic

 

 

Propòsits d’any nou




Potser l’any ja està molt avançat per parlar d’això, però és un bon moment per veure si estem complint els propòsits que ens vam proposar. Com els porteu? Ho esteu aconseguint? Jo mig, mig.

La idea dels propòsits d’any nou no és altra que fer una anàlisi introspectiva de les coses per intentar millorar, ja que si l’anàlisi te la fa un altre la cosa pot acabar malament: qui ets tu per dir-me que faig res malament? Un mateix pot decidir si necessita anar al gimnàs (si t’ho diu la dona, malament), no fer-se menjar ràpid tres dies a la setmana, anar a classes d’anglès, etc. Siguin propòsits o desitjos, estem disposats a complir-los? Estem projectant realment el que ens agradaria aconseguir? La veritat és que l’any següent, segurament, tornarem a enunciar els mateixos propòsits per a l’any que començarà.

Tot això ve a tomb perquè aquest cap d’any vaig fer una cosa que no acostumava a fer, que és, precisament això, fer uns propòsits per a l’any nou. Els propòsits van ser tres: deixar de fumar els pocs cigarrets que fumava durant els assajos amb el conjunt, no mirar el mòbil mentre caminava i pronunciar bé la lletra jota.

Sempre havia dit que no fumava i és que realment no hi estava enganxat, però als assajos, de manera sistemàtica, fumava un parell de cigarrets, i això es va convertir en un hàbit, un mal hàbit, en aquest cas, que no m’aportava res. Així que vaig deixar les festes nadalenques per deixar de fumar els cigarrets que els cunyats m’oferien després dels grans àpats. Propòsit aconseguit: des d’aleshores, net de nicotina.

El següent repte: no tornar a caminar mirant el mòbil. No m’agrada gens la imatge d’algú caminant i whatsappejant pel carrer, i que mira de cua d’ull el camí. Però no pots censurar una actitud si tu també la fas (i, tot i així, no soc ningú per opinar sobre el que la gent fa). El que sí que puc fer és deixar de fer-ho jo. La dependència dels smartphones és indiscutible i darrerament ja feia la ruta de casa a la feina, i tornar, amb els ulls clavats al mòbil, i aquesta dependència em provocava ansietat. El súmmum ja és escriure en ruta, no ho sé, crec que és perillós. També he aconseguit aquest propòsit.

El tercer és el que m’està costant més. Es tracta de pronunciar bé la lletra jota. M’he adonat que no la dic bé. Quan dic ja o jo, pronuncio una mena de ia o io. Corregir això m’està costant moltíssim. La pronuncio com si la digués en castellà..., i no em demaneu per què, ja que la meva llengua materna, paterna i vehicular, en el meu dia a dia, és el català. El meu accent mig barceloní, mig d’enlloc, però, fa que no digui bé alguns fonemes. Aquest propòsit és el més difícil d’aconseguir perquè, si hi penso i pronuncio bé la jota, no em reconec. Però ho aconseguiré, treball en curs i voluntat de ferro.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic