Més del 90% del territori del nostre país és medi natural i ecosistemes de muntanya. De fet, les muntanyes són la nostra font essencial de recursos naturals, ens permeten mantenir l’equilibri mediambiental, són una font d’energia i l’element clau de l’economia del país. Malgrat el pas del temps, tot i haver utilitzat les nostres muntanyes com a recurs econòmic, també hi ha indrets que segurament han quedat inalterables al llarg dels anys, com ara la zona de Tres Fronteres i l’estany d’Engaït, el Siscar andorrà, els estanys Forcats de la Massana, l’estany de Serra Mitjana de la Vall del Madriu i l’estany de l’Estanyó de la vall de Sorteny, entre molts altres.
Per això, la preservació i protecció de l’entorn natural és quelcom intrínsec a la identitat andorrana. És el nostre tret distintiu principal i la nostra millor carta de presentació.
Avui, 11 de desembre, és el Dia internacional de les muntanyes i els organismes internacionals, entre el quals la FAO, insten la “restauració dels ecosistemes de muntanya”, fortament afectats pel canvi climàtic. Es pretén així sensibilitzar sobre la rellevància dels ecosistemes de muntanya i construir polítiques basades en la resiliència, la reducció de la vulnerabilitat i l’adaptació als canvis globals. Seguint aquest criteri, al Ministeri estem treballant per poder protegir el 30% del territori nacional a través de figures de protecció estables al llarg del temps.
Aquest repte que ens hem marcat és un dels pilars fonamentals de la legislatura, i que ens ha de permetre viure de cara a la muntanya. El nou marc de protecció haurà de tenir en compte les zones més riques paisatgísticament, més diverses i vulnerables en l’àmbit de la biodiversitat, i les grans reserves hídriques. Pensem en una gestió amb què puguem preservar el territori, tot donant accés a la muntanya, i que esdevingui un instrument d’educació i sensibilització per poder conèixer i estimar les nostres muntanyes.
Actualment a Andorra hi ha dos parcs naturals comunals –vall de Sorteny i valls del Comapedrosa– que representen un 5,6% del territori global del país. A banda, també disposem del reconeixement de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco pels seus valors paisatgístics. Amb aquests tres territoris, Andorra, en l’actualitat, té sota alguna figura de protecció el 15% del territori. Però volem anar més enllà, volem ser més ambiciosos, hem d’aconseguir protegir-ne el 30%.
Ja hem començat a analitzar quina seria la millor manera per assolir aquest gran objectiu. El Govern disposa d’una estratègia nacional de la biodiversitat i d’una estratègia nacional del paisatge i ja, des de fa anys, el Ministeri fa el seguiment de les espècies més sensibles, dels hàbitats més vulnerables. Recentment hem impulsat de manera decidida els plans de recuperació d’espècies de fauna i flora en perill d’extinció i els programes de seguiment i conservació d’espècies amenaçades. L’anàlisi d’aquestes dades, i de tota la cartografia associada, ens permetrà determinar quin és el territori que té un valor més important i que voldrem protegir.
Un cop hàgim decidit els límits geogràfics d’aquest territori, caldrà determinar com salvaguardar-lo. La Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge estableix diverses figures de protecció a través de parcs naturals comunals o nacionals, reserves naturals parcials o integrals i monuments naturals. És per això que aquesta fita la volem treballar de forma conjunta i decidida amb els comuns, ja que parlem de terrenys de titularitat pública.
Tot plegat s’encamina amb una idea clara i que defineix totes les polítiques del Ministeri, que són la preservació, la protecció i el realçament del patrimoni natural i el paisatge que ens envolta. Després del doble reconeixement internacional per part de la Unesco i la FAO del nostre sistema de transhumància i agropastoral, estem més il·lusionats que mai per seguir treballant i per assolir el repte de protegir el 30% del nostre territori. Aquesta nova figura transformarà la relació de la ciutadania amb les muntanyes: les preservarà i, alhora, les donarà a conèixer.
