Dissabte de bàsquet al Poliesportiu. Passaport Covid, mascareta FFP2 i carnet de soci o entrada a la mà disposats a gaudir d’un bon partit davant un dels històrics de l’ACB. Alguns, i tenint en compte que per allò dels interessos televisius el partit es disputava a tres quarts de nou del vespre, a part de la bufanda amb els colors del seu equip portaven alguna bossa de patates fregides o d’algun altre snack o, com el cas d’una parella i d’un matrimoni amb canalla petita, petits entrepans per fer un mos al descans, ja que tocava sopar tard.
Un pla perfecte si no fos per la intransigència, excés de zel i absurda actuació dels efectius, sorprenentment nombrosos en comparació a d’altres partits anteriors, de l’empresa de seguretat contractada pel club per fer el control d’accés i que, segur que com a bons professionals seguint les directrius d’aquest. Escorcolls generalitzats, en algun cas més exhaustiu que el dels aeroports i arribant a incomodar l’afectat, i comís de bosses d’snacks, entrepans i alguna ampolla d’aigua.
El motiu? “No es permet l’entrada de menjar perquè amb tot això de la Covid cal estar tot el partit amb la mascareta posada”. Així ho assegurava un dels controladors justificant a un pare el perquè el seu fill, amb una evident cara de disgust, havia de deixar la bossa de patates a la porta d’entrada. Res a dir davant una mesura que busca protegir els socis i aficionats si no fos perquè un cop superada la porta, al bar del pavelló es podia adquirir diferents snacks sense cap problema i ja a dins hom es podia treure la mascareta per degustar amb tranquil·litat unes crispetes i una cervesa. Deu ser que el maleït virus té un comportament selectiu i no afecta qui passa per caixa.
