Que no s’escampi el pànic. Keep calm. Ens fem ressò de la notícia que està inundant capçaleres de diari i titulars d’informatiu. La situació ha agafat tothom desprevingut, i els nostres especialistes han treballat contrarellotge en mesures que garanteixin la seguretat de la població en general. No hi ha cap meteorit viatjant en direcció al nostre planeta: això només passa a les pel·lis de Bruce Willis. Aquí va: aquest estiu... contra tot pronòstic... farà calor de collons. 
Per començar, per si no ho sabíeu, heu de mantenir el cos fresc. La manera més efectiva de fer-ho, per si no us ho havíeu plantejat mai, és no sortir al carrer entre el migdia i les cinc de la tarda, les hores de més insolació en l’hemisferi en què us trobeu: si viviu, què sé jo, a França, pareu esment a l’hora local i no a la de Perú. És importantíssim cercar llocs frescos i ben ventilats: a ser possible, si sou al desert del Tuc, a l’Iran, on el terra arriba als 80 graus, busqueu-vos una haima amb aire condicionat i no us quedeu a la solana. D’altra banda, en aquest context o en un de similar, per bé que no estigueu assedegats preocupeu-vos de beure aigua de forma continuada. Hem dit aigua: els gintònics de ginebra Premium amb rodanxes de cogombre, cardamom i essència de llàgrima d’unicorn no computen. I si teniu gana, opteu per fruites com ara la síndria o el meló, amb molt de líquid –zero d’arengades, cecina o bacallà, ni a la vegada ni de manera successiva, o barrejades amb polvorons, i assegureu-vos que la vostra temperatura corporal és raonable: defugiu el cocido gallec o l’escudella. A casa mantingueu persianes i cortines abaixades durant el dia i fins al vespre, i a la nit obriu la barraca per ventilar-la. No altereu l’ordre de l’operació, que si no el tema canvia. Eviteu també fer esforços físics sota la canícula: no participeu en curses Iron Man, i res de fotre un clau amb el respectiu –al cap i a la fi, a partir d’una edat la follesca té periodicitat mensual i no us morireu per esperar a millor ocasió. Tot el que apuntem fins aquí va en relació amb un mateix, però cal no oblidar estar pendents de les persones vulnerables al nostre voltant, com la gent gran, la canalla i el cosí tercer Vlad de Transsilvània.
Per acabar, la diferència entre la vida i la mort pot raure en detectar signes de risc a temps. Si esteu en companyia d’algú que es posa vermell, respira com els peixos taronja aquells que se’ns moren al cap de dos dies o vomita –sense causa aparent: els cunyats, a la sobretaula i després d’uns quants orujos d’herbes reaccionen així– aviseu els serveis d’emergència. I vigileu de no deixar el besoncle a la terrassa, amb la calda: és un parent llunyà, no un termòmetre ni un cactus.