Vostès saben en què consisteix un arbre dels desitjos, oi? Sí, home, com el que el Comú va plantar la setmana passada a la Rotonda. Tu passes per allà i espontàniament rumies una bona intenció –però molt bona, eh– i l’escrius en una estupenda etiqueta en blanc que penja com si fos una fulla de les branques de l’arbre. Arbre i desitjos cremaran aquesta nit a la foguera de les Arcades i jo no hi tinc res en contra. Al contrari. Bé, sí, que això dels arbres de fireta, per molt benintencionats que siguin, sempre em porten a la memòria aquella estupenda ocurrència dels arbres de vent. Se’n recorden, oi? Era una estupenda idea sortida dels pressupostos participatius. Se’n van plantar quatre o cinc, van costar 350.000 euros i cadascun produïa 8 kWh l’any. Menys del que consumeix una família al dia. És a dir, que cada kWh sortia per un ull de la cara. Òbviament, allò era llençar els diners –públics, recordin– però va resultar que del que es tractava era de “conscienciar” els ciutadans de les bondats de les energies renovables. Estic segur que a vostès els van conscienciar tant com a mi, però pel camí algú es va embutxacar 350.000 euros. Entendran que la meva confiança en qualsevol cosa que tingui a veure amb els pressupostos participatius, i amb els arbres de fireta, tendeix a ser nul·la. En fi, que l’altre dia em vaig fixar en el que la gent demana. La cosa es mou entre els grans mantres estil 68 –“Pau al món”, “Felicitat”, “Salud, Amor, Paz”– el pur pragmatisme calvinista –“That the Van Gets Us Home”–, la confessió íntima –“Fer les paus amb els meus amics”– i ja que hi som, la loteria –“Molta sort a la meva família”, “Molts èxits en el nou negoci” i “Que els meus pares em regalin ja l’iPhone 17 Pro Max”, el més raonable de tots. Si encara hi soc a temps, demanaré que passi d’una vegada la mania dels arbres fake. És clar que comparat amb els arbres de vent, el dels desitjos serà una ganga.
