Psicologia de l’addicció
Analitzant la història és constatable que actualment els infants i adolescents tenen una atenció que fa uns anys enrere era totalment diferent. La distinció és notòria quan s’ha passat d’obviar els trets propis de la infantesa i l’adolescència a la visió actual, on s’atorga a l’infant i a l’adolescent el màxim d’oportunitats i de benestar per al seu correcte desenvolupament i felicitat.
L’evolució ve motivada pels canvis accelerats que viu la nostra societat, especialment en totes aquelles millores educatives, avenços científics i condicions de vida. El que anomenem estat del benestar. Tot i això, continua havent-hi situacions i dificultats de vida a les quals hem de fer front. Com la història de la Marcia.
La Marcia és una de tantes mare-coratge que viu al Principat. Fa unes setmanes, representants del grup parlamentari demòcrata i la presidenta de la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat ens van rebre al Consell General per conèixer la seva història. I de ben segur que la de moltes més. Una mare que tot i haver rebut molts cops a la vida lidera una associació –renovada recentment–, anomenada Fills d’Andorra.
Aquesta associació ajuda i acompanya les famílies amb fills amb problemes de drogoaddicció i amb problemàtiques conductuals col·laborant estretament amb l’Administració. La Marcia treballa des d’Andorra sabent que no pot conviure amb el seu fill, que està a molts quilòmetres de distància, perquè sap que aquesta és la millor solució per als dos. Els mateixos quilòmetres que separen les famílies que tenen un fill o filla en un centre fora d’Andorra i que el ministeri d’Afers Socials acompanya i ajuda econòmicament en la seva plena recuperació. Situacions molt dures i que psicològicament passen factura.
Davant d’un problema de consum i de conducta greu és important saber els motius de l’inici i totes aquelles variables que el fan seguir consumint i fer-lo incapaç d’abandonar l’hàbit. Sovint venen donades per factors emocionals i la incapacitat de saber resoldre problemes. Però motius n’hi ha molts, com també variables que encenen la metxa. Això ha de permetre entendre el procés d’addicció i què s’ha de fer per resoldre el problema, proporcionant sentiments de capacitat i el treball d’habilitats per fer front i solucionar problemes. A més, també és important el treball amb les famílies. Algunes d’elles –per no dir la gran majoria– maltractades psicològicament i/o físicament pels seus fills.
La nova Llei qualificada dels drets dels infants i adolescents, aprovada l’anterior legislatura, adquireix un important significat en l’atenció assistencial i tècnica en el casos esmentats. I m’agradaria remarcar el concepte d’assistència i no de beneficència, tret identificador de la llei com la de serveis socials i sociosanitaris. Aquesta llei permet a l’Estat protegir el menor en tot moment mentre li ofereix les especificitats tècniques que requereixi. Les mares i pares com la Marcia necessiten estar a prop, físicament, dels seus fills, tot i que hi hagi una sèrie de mesures perquè tant pares, mares com fills puguin aprendre a conviure sense problemes.
Per això és important seguir apostant pel CREI com fins ara. El CREI ha de permetre oferir aquests espais alternatius a les famílies amb dificultats, com a mesura educativa última, i on l’Estat les pugui ajudar per a un bon èxit d’intervenció dins les fronteres del Principat. Com també ho és aprovar la llei per especificar les ajudes tècniques que poden ser objecte d’assistència per a les famílies i els menors, paral·lelament amb la Llei 6/2014, a fi de no duplicar serveis.
Al cap i a la fi, no hem de sentir rebuig a l’addicte sinó a l’addicció. Si és difícil veure-ho, imagineu-vos com n’és de dur viure-ho.
Versió per a imprimir