Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

Puigdemont i Moliné: dos exilis




Una de les pràctiques més indecents del processisme –i és difícil triar– ha sigut la usurpació, adulteració i banalització, dolosa o culposa, de determinats conceptes. L’exili, per exemple. Expliquem avui la penosíssima i finalment tràgica peripècia de Joaquim Moliné, avi del periodista Pere Moliné. Militant anarquista al seu Arnes natal, amb la derrota republicana va anar a espetegar a Argelers, amb la dona i tres fills. Sembla que ella hi va morir; els tres nens van ser finalment repatriats i van acabar en cases de parents i amics. Joaquim es va enrolar en una companyia de treballadors i va ser enviat al nord de França. La derrota de maig del 1940 va comportar la captura de Moliné i l’internament en un camp de presoners de guerra. S’hi devia passar un any llarg, abans de ser transferit en un destí encara pitjor: Mauthausen. Hi va ingressar el 3 de novembre del 1941, just en el moment que el camp s’havia convertit en una màquina de liquidar republicans espanyols: 4.521 dels 4.761 que van morir a Mauthausen –set de cada deu!– hi van deixar la pell en el bienni 1941-1942. És difícil, per no dir impossible, imaginar el que devia passar, pensar i penar Moliné després de dos anys d’exili, sabent que la seva dona havia mort a Argelers –o pitjor encara, sense saber-ho– i amb remotes expectatives de tornar a veure els fills. I no ho sabrem mai perquè va morir a Mauthausen el 21 d’abril del 1942. Algú amb un dit de seny i de dignitat els hauria de dir a tots els que s’omplen ignominiosament la boca amb l’exili de Puigdemont i la seva tropeta d’impostors que deixin d’insultar la memòria de Moliné i dels altres 4.760 exiliats de veritat que van morir a Mauthausen.

Compartir via

Comentaris: 10

Comentaris

Es un poco hipocrita, por no decir miserable, pedir 'seny' i 'dignitat' cuando uno, y con creces, ha puesto de manifiesto no tener ni lo uno, ni mucho menos, lo otro.

Jo també vull un exili a base de mariscades, òpera i vida a tot drap en una mansió. On s'ha de firmar?

Que trist i quina pena l article , totes les comparacions son odioses!!!preso injusta per voler un referendum i portar endavant el programa.molta diginitat i no com molts politics que Hi han arreuY3k7x9

Lamentable article. Es com dir que només hi ha blanc o negre, que els grisos no existeixen i son impropis. Senzillament lamentable i de mal gust.

Imagino que per algú com tu, en Pau Casals, en Josep Tarradellas, en Tisner, la Mercè Rodoreda, en Carles Riba, i tants i tants d'altres, també van ser una “tropeta d'impostors” per que no van ser deportats, torturats i degudament exterminats a Mauthausen.
I que les punyents Corrandes d'Exili, tristes fins al dolor, de l'immens Pere Quart (Joan Oliver) , per tu també van ser insults a la memòria dels seus companys assassinats...
La misèria, búscala a un altre lloc, Luengo.
Búscala en un poble eternament maltractat pels seus “señoritos”, i malgrat això, vassalls i llepaculs fins a la nàusea.
Búscala entre aquelles “manadas” d'acomplexats, cruels, venjatius, amb valors primitius, preconciliars i casernaris.
Búscala en aquell poble violent i mal vist arreu del mon, remenant-se entre aquella eterna pudor de col i sofregit de les seves cases, i la d'orins a les seves places de braus.
La miseria, búscala en l'odi de la catalanofòbia, en l'odi de l'enveja, en l'odi del “a por ellos” i del “que nos dejen actuar”, en lloc d'inventar-lo i atrbuïrlo a un poble digne i integrador que mai ha sabut odiar.

Ja m'explicaràs què te a veure la deportació i assassinat del senyor Moliné i de molts altres pel nazisme, amb l'exili al que s'han vist forçats uns electes catalans per haver obeït el vot dels seus electors. Potser tampoc consideres que fossin exiliats prou dignes els milers i milers que van haver de marxar amb l'esfondrament de la República...

imatge de andresluengo

Celebro, Sr. B., que fins i tot vostè hagi detectat que els exiliats del 1939 no tenen res a veure amb la tropeta d'impostors que lidera l'homo ameriensis. Era el que pretenia amb el meu humil articlet.

El que detecto, Luengo, es que et costarà bastant fer-te amb el nauseabund paperet d'Arcadi Espada del Pirineu. Però t'hi ajudaré. Per a mi serà una manera de practicar el català escrit, que no domino gens per haver estat "adoctrinat" en una Catalunya sotmesa com la que desitjes.

imatge de andresluengo

Ja que, a més de tutejar-me, té el detall de dir-me 'nauseabund', ni que sigui a través d'Arcadi Espada, li demanaria que no s'enganyi, ni m'enganyi ni ens enganyi: ha tingut 43 anys, des que va morir el dictador que tant sembla enyorar, per treure's els nivells C, D i K de català, que és el que vaig fer jo mateix, modèstia a part. Si vostè no ho ha fet és perquè no li ha donat la molt catalana gana. No posi excuses.

Et tutejo per que em surt de fer-ho així per raons d'edat. Però si et molesta, Luengo, només cal que tríis entre el vostè i el vos, i amb molt de gust et canviaré el tracte.
Scripta manent. Tothom pot veure que no t'he dit nauseabund, tot i que res més lluny de la meva voluntat que contradir-te, i tothom pot veure que inventes enganys on no n'hi han.
Intueixo que en pròximes ocasions hauré de tenir en compte aquesta faceta teva tant... creativa.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte