Aquests dies són temps de joia, de felicitat, d’alegria, no cal dir-ho, ja que els nens, les nenes i els joves, tots han acabat un any més d’estudis. Han arribat les vacances per a alguns estudiants. Per fi per a cada estudiant ha arribat el moment de descansar, encara que alguns hauran de seguir estudiant per anivellar els coneixements que tenen debilitats i que no han pogut aconseguir durant l’any escolar.
Amb la finalització del curs i l’arribada de les vacances els nens pateixen un canvi de rutines i activitats que els afecta de forma directa. El pas d’uns hàbits estrictes a un horari més flexible, l’augment del temps a casa i amb la família i la reducció de les activitats educatives provoquen inestabilitat física i emocional en els més petits. ¿És necessari mantenir exactament les mateixes rutines? ¿Han de seguir amb les seves activitats educatives i formatives? Encara que no siguin exactament les mateixes, és importantíssim mantenir les rutines dels més petits durant les vacances. L’horari d’estiu ha d’assemblar-se al màxim possible al de l’hivern i s’ha de mantenir l’hora de dinar, berenar i sopar o les activitats a l’aire lliure. Un canvi brusc de les activitats apreses pot derivar en desassossec i desconcert. És, a més, una forma de mostrar-los que les seves obligacions continuen sent les mateixes.
El problema radica a compaginar aquests horaris amb les jornades laborals d’estiu o les vacances dels pares, que el que busquen en aquestes dates és precisament canviar les seves pròpies rutines i gaudir més de l’oci. Aquí entren en joc els conceptes de responsabilitat, respecte i conscienciació que requereixen els pares.
Sempre hi ha solucions que ajuden que tothom en surti afavorit. Mesures que permeten la diversió de nens i pares tant junts com de forma independent.
L’educació dels fills durant les vacances també genera inquietud entre els pares, i hi ha una gran distància de postures entre els partidaris i els detractors de mantenir les activitats educatives dels més petits a l’estiu. El concepte d’oci, entès com a temps dedicat a fer el que ens agrada i que habitualment no podem fer durant la resta de l’any, no comporta que hàgim de deixar de banda l’aprenentatge. No han de ser per força les mateixes activitats educatives. Pot ser el moment de transmetre un altre tipus d’ensenyaments i valors també importants, com els relatius a l’àmbit familiar i el personal, aquells als quals el dia a dia no permet que es presti atenció. Per exemple, es pot col·laborar en les tasques domèstiques, o fins i tot simplement anar al cinema a un altre tipus d’espectacle.
És, per a tots, un temps de parèntesi, de descans, de tancar etapa, de reflexió o recuperació física i emocional. I això s’aplica també als nens, ja que al llarg del curs escolar batallen amb les emocions, superen reptes, aconsegueixen èxits i afronten fracassos. Exactament igual que nosaltres. ¿Per què llavors no hem de permetre que desconnectin?
Els nens tenen una manca d’“afecte” dels pares perquè els veuen poc. Compartir temps amb els seus pares i la família és veritablement important per a ells, i aquests són els moments que recorden. És una cosa a tenir molt en compte perquè pot passar que els nens entenguin la situació a l’inrevés i pensin que només compten en la seva vida els seus coneguts o amics del col·legi, perquè són els que veuen més freqüentment, i que els seus pares hi són només puntualment.
Els campaments no són només una solució molt bona per compatibilitzar la vida familiar i la laboral durant els mesos de vacances dels nens, sinó que els ajuden a desenvolupar competències socials i comunicatives.
I, no cal dir, no cal descartar els videojocs o la televisió, sempre que no siguin jocs o programes violents, amb límits horaris i sempre sota la supervisió d’adults.
