Punts violetes i societat patriarcal

El moviment del Punt Violeta, una inciativa social i lliure que simbolitza el rebuig a qualsevol tipus de violència envers les dones, a poc a poc s’ha anat endinsant, com una amiga que ens acompanya i ens dona suport,  en la nostra vida quotidiana, als carrers, als camins, als cafès, als locals socials, als llocs d’oci, als espectacles i als concerts. Se’ns apareix en suports com samarretes, adhesius, pins i pòsters que podem mostrar als bars, als restaurants, als locals de lleure, d’esport o d’oci, a les sales municipals, als locals públics o, fins i tot, a les nostres llars, a la nevera, a l’entrada de la nostra habitació, a les portes dels passadissos, dels dormitoris o del menjador, o que podem penjar en els nostres murs de les xarxes socials, amb un missatge clar i únic: “No a la violència envers les dones”. 
Enguany els punts violetes  s’han introduït en la majoria de les festes majors, dels festivals de música o d’altres esdeveniments artístics que es celebren al nostre veí del sud.
També a Andorra les companyes d’Stop Violències són presents en els carrers i en els àmbits de les festes majors i altres actes multitudinaris que es celebren al Principat, per tal de sensibilitzar, de prevenir i d’acompanyar les dones de totes les edats que participen en les festes, concerts i altres manifestacions organitzades al nostre país.
M’agrada pensar que el moviment feminista que cerca la igualtat de gènere torna a empènyer amb força i a imposar-se en les nostres agendes socials i polítiques. Les celebracions i les accions d’aquest darrer 8 de març a Andorra i a arreu del món occidental en són una prova.
Però quan em paro a pensar que fa més de 100 anys que les dones lluiten aferrissadament i sense descans per la igualtat m’adono que, de fet, avancem a pas de puça. El pes de les societats patriarcals és tan fort, està tan endinsat en el nostre ADN, que no ens adonem del masclisme en l’ambient i tampoc hi prestem atenció, ja que només ens centrem a combatre els casos de violència extrema: dones maltractades o assassinades per les seves parelles. Val a dir que els assassinats masclistes són una xacra que un dia sí l’altre també surt a les notícies del país veí del sud.
Però el sexisme patriarcal, marcat per violències psicològiques o socials molt més subtils que les violències físiques, és molt profund i està tan acceptat que se’ns fa difícil contenir-lo o combatre’l. Per exemple, aquests dies, asseguda, distreta,  al balcó de casa, fullejava una revista de moda i em vaig fixar amb esglai en una publicitat de Dolce&Gabbana, portadora, al meu entendre, de missatges nefastos envers les dones i amb una càrrega masclista evident. Una dona estirada a terra en una postura d’indefensió i de submissió rodejada per cinc nois, i amb els canells agafats per un d’ells, que es troba al seu damunt. “La Manada”, vaig pensar. Arran de les darreres sentències judicials a Espanya per fets de violència de gènere que han generat tanta controvèrsia i polèmica, dita imatge publicitària em va fer més mal als ulls i de seguida li vaig posar nom i càrrega colpidora.
Reconec que la nostra societat de consum fa difícil que ens adonem que una publicitat com aquesta sigui nefasta. Primer, perquè hi té accés tothom, aparentment no és ofensiva i convida al glamur tot i que banalitza el masclisme i el menyspreu envers les dones. Segon, perquè aquests tipus de publicitats malauradament no són aïllades i mostren que tant l’empresa que les dissenya com l’empresa que les encarrega per vendre la seva imatge i el seu producte, així com les persones que compren el producte d’aquesta marca, vehiculen conceptes sexistes sense tenir consciència dels efectes negatius que poden generar. I lluitar contra això necessita molt de temps, energia i voluntat.
No obstant això, voldria donar un toc optimista i celebrar que mercès als punts violetes, a les accions i les campanyes de grups com Stop Violències o Acció Feminista Andorra, el treball per assolir la igualtat no té marxa enrere i cada cop està més ancorat en el nostre dia a dia. 
Així, la nostra victòria real serà quan els punts violetes o les accions d’Andorra Feminista o d’Stop Violències no tinguin raó de ser. Només aleshores la igualtat serà la normalitat.