Putin i les millors putes del món

Dedico part de l’estiu –potser una de les èpoques més propícies del calendari per fer-ho– a rebaixar l’amuntegament de lectures acumulades durant l’any, o a visionar documentals o alguna pel·lícula o sèrie vintage pendents. Em reservo, és clar, estones intel·lectualment menys exigents –que també n’hi ha d’haver–  per a espais més distesos, de zàping o humor, per exemple. Sota el darrer epígraf, els programes de debat de 13TV o Intereconomía són del milloret que hi ha. Pur descollonament.

Enguany tenia ben amunt de la llista les Estrevistas a Putin, d’Oliver Stone. Com de costum, però, abans de posar-m’hi vaig fer una ullada a l’hemeroteca, per preparar el terreny. La minisèrie, de quatre capítols, està editada a partir de diverses hores de converses mantingudes entre el mandatari rus i el cineasta. Una lectura ràpida d’un parell d’articles de premsa ajuda a fer boca sobre el contingut de l’audiovisual: al llarg del metratge el premier rus deixa anar joies com ara: “Jo no soc dona, així és que no tinc dies dolents [com a president]. No pretenc insultar ningú; és només la naturalesa de les coses. Hi ha certs cicles naturals”. Les declaracions poden sonar sorprenents, resultat de la ingesta d’una remesa sencera de tripis, en mal estat del primer a l’últim. Deixen de fer-ho en el context d’un país on les agressions físiques en l’àmbit domèstic que no perjudiquin la salut de la víctima –una dona, en el 74% dels casos, pràcticament sempre en el si de la família– es penalitzen amb 500 € el primer cop que tenen lloc, i cap a casa, a tornar-hi. Vladimir IV té perles també per als homosexuals. Interrogat sobre si es dutxaria amb un gai, respon que preferiria no fer-ho, per no provocar-lo (aquest desig sexual irrefrenable és el que desperten en mi les teves imatges, Vlad, xato, a pit descobert, amb el cos apol·lini mig submergit en les aigües gèlides del llac Seliger. Ai, mira, per por a perdre el control jo tampoc em dutxaria mai amb tu). Ara bé, per molt que se li pugui retreure al bon home, ningú podrà negar-li que és un defensor a ultrança del producte nacional: davant el comentari que Donald Trump freqüentava la companyia de prostitutes russes, el dirigent va deixar clar que, malgrat no acabar de creure-s’ho, en qualsevol cas les putes russes son les millors del món.

En els instants previs a pitjar el play, em quedo amb la idea que l’home que va venir del fred sempre té jornades agradables. Res a veure, imagino, amb la seva progenitora, que en dur-lo a aquest món devia passar una estona malparida, a l’altura del producte. Per no haver fet un ús desitjable de la profilaxi, ella va tenir un mal dia –les dones, i altres maltractats per la criatura, els hi tenen tots.