No entenc per què a Andorra ens agrada tant la paraula qualitat si gairebé a tot arreu aquesta brilla per la seva absència: pisos de qualitat, turisme de qualitat, inversions de qualitat, qualitat de vida... Però, què és la qualitat? En el cas de l’habitatge, veig pisos de qualitat perquè tenen una habitació tipus suite, terra radiant i acabats de no-sé-què, però en realitat no són de més de tres habitacions (és a dir, res de l’altre món), amb la finestra del veí a tocar i vistes a una carretera general o, pitjor encara, al bloc de ciment del davant. Tampoc podem parlar de qualitat si ja abans d’arribar al país moltes vegades s’han de fer tants quilòmetres de cua que només donen ganes de girar cua i marxar, però, si tot i això, s’aconsegueix creuar la frontera, continuem sense veure-la enlloc. Heu entrat mai a un hotel? Jo, com que visc en un pis minúscul (d’aquells que no són de qualitat), sí, a molts i de tots els preus. Sempre que venen visites les endollo en algun establiment de la vora i quan les vaig a recollir i m’espero al hall mai sé si estic entrant en un hotel o en una màquina del temps que em transporta a finals del segle passat. I el servei tampoc és que sigui de qualitat, però és clar, si els sous que els paguen als treballadors són paupèrrims, què els podem demanar?
Pel que fa a les inversions de qualitat, millor ni en parlem. Potser l’únic indiscutible és la qualitat de vida, tot i que si treballes en un sector precaritzat ni tan sols el teu temps pugui ser de qualitat. I els polítics? Bé, després de dues setmanes de campanya electoral, podem afirmar que el nivell d’alguns és de la mateixa qualitat que la resta del país, així que suposo que, al final, tenim el que ens mereixem.
